Article de Núria Iceta Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.

Amagada primavera

Respecte a la guerra d’Ucraïna, el dret a la informació hauria d’anar acompanyat del deure de fer-hi alguna cosa o acabarem mirant el dit i no la lluna

1
Es llegeix en minuts
Amagada primavera

Triturem dies del calendari i ja és primavera. Dos anys de pandèmia i la mort d’aquest hivern no dona treva. La destrucció de les vides, de les idees, de la raonabilitat, vol imposar la seva llei a Ucraïna, a les guerres oblidades del món, a les cantonades de casa que no volem veure. Vaig recuperar l’altre dia l’‘InfoK’ especial dedicat a la guerra d’Ucraïna, per veure si m’ajudava a entendre alguna cosa. Els el recomano, està molt ben explicat el conflicte, i està molt ben aterrat en la nostra realitat. Amb recursos gràfics, testimonis, explicacions senzilles però eficaces i sense condescendència (els nens són petits, no idiotes). Però si em pregunten ara què és el que més recordo, és la frase d’una psicòloga que, davant l’angoixa que provoca en els nens (ai, si només fos en els nens) les imatges en bucle de la guerra, els animava que demanessin als adults que apaguessin la tele, que hi tenien dret, que si les imatges i els programes no eren per ells no tenien perquè aguantar-los. Ho he comentat aquests dies amb amics que tenen fills i tots s'hi sentien interpel·lats. Una amiga em va dir que la seva filla l’altre dia li havia demanat que «apagués la guerra».

Tenim informació de sobres per saber que el que passa a Ucraïna no hauria de passar enlloc, no vull entrar en el marc mental dels nacionalismes i les banderes, sinó en el de les persones. Tenim informació de sobres per sentir-nos alleujats pels que han pogut fugir i trobar acollidiment a casa nostra i avergonyits pels que no deixem ni acostar-se a les nostres costes. El dret a la informació hauria d’anar acompanyat del deure de fer-hi alguna cosa o acabarem mirant el dit i no la lluna, tot fugint del mirall de la nostra hipocresia. Acusacions d’atrocitats creuades, lleugeresa en els qualificatius: informació i intoxicació, la base de qualsevol guerra i en creixement tecnològic exponencial. Estic enfadada amb el món i amb mi mateixa. Tinc por. Benvinguda primavera. Amagada primavera.