La croada de Netflix contra els comptes compartits

Els termes i condicions d’ús que un subscriptor accepta quan contracta Netflix no deixen lloc a dubtes: es pot compartir compte sempre que sigui entre persones que formin part de la mateixa unitat familiar. Legalment, per tant, Netflix pot impedir que compartim comptes amb persones alienes a l’esmentat nucli. El problema és que fa anys que tolera aquesta pràctica. Comporta un autèntic maldecap financer precisament per com està d’estesa. Compartim compte amb les nostres famílies, amb els nostres amics, amb companys de feina. Fins i tot amb aquell ex al qual vam donar les claus en un acte d’amor infinit i que segueix ‘xuclant del pot’ perquè vam oblidar canviar la contrasenya mesos després de la ruptura. D’altres comparteixen compte per tenir diverses plataformes o com a base d’un canvi (el meu Netflix pel teu HBO Max). Compartim compte, en definitiva, perquè és còmode i avantatjós.

La pregunta que sorgeix és per què ara. Netflix ha estat mirant cap a un altre costat, deixant que la pràctica s’estengués perquè això li donava una presència cada vegada més important dins de les llars. Ara, des d’una posició més consolidada, està en condicions d’introduir canvis, per traumàtics que semblin. Una vegada es comprèn que els beneficis de la companyia depenen directament de les tarifes que els clients paguen mes a mes, s’entén per què és vital per a ells aconseguir que el major nombre de persones que utilitzen el servei el paguin. En l’actualitat Netflix té més de 220 milions de subscriptors (és a dir, comptes que paguen una subscripció). Si considerem que la mitjana d’usuaris ancorats a cada compte és de dos, la xifra de persones que veuen contingut en aquesta plataforma rondaria els 450 milions. Només que una fracció d’aquesta gent que comparteix compte contractés un pla bàsic (7,99 euros) Netflix tindria accés a una injecció de capital extraordinària, necessària en un moment com l’actual, en un entorn ple de competidors a preus més assequibles. 

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

Quan l’anunci de la prova pilot a Llatinoamèrica va transcendir, Twitter es va omplir de respostes irades d’usuaris que asseguraven que no dubtarien a cancel·lar el compte si Netflix impedia compartir comptes. La pregunta és si ara mateix estem en condicions de fer aquest sacrifici. El principal atractiu de la plataforma, el que durant anys ha impulsat el seu meteòric ascens a tot el món i fins i tot l’apalancament de les xifres de pirateria, és que oferia molt a canvi del que costava. Durant aquella primera fase, de creixement, Netflix literalment va perdre diners amb un únic objectiu en ment: guanyar quota de mercat. Però s’ha girat la truita. La rellevància cultural de Netflix en l’actualitat és innegable. De la seva cuina surten alguns dels programes més populars a tot el món, autèntics motors de conversa i de ressonància digital. Sí, hi ha moltíssima més competència i sempre podem contractar una altra plataforma, però Netflix té un as a la màniga: ha aconseguit posicionar-se com a servei tan imprescindible com en temps ho va ser la mateixa televisió. Pensar en algú sense Netflix sona ja gairebé tan estrany com quan fa un parell de dècades, abans de tot el ‘boom’ d’Internet, algú deia que no tenia tele. Cancel·lar-lo és quedar-se fora d’una societat totalment alineada pel cèlebre ‘Tudúm’.

Això és un negoci. I malgrat l’impopular que soni la mesura, Netflix està en una posició immillorable per demanar un esforç als seus usuaris. ¿Comportarà alguna baixa? Sens dubte, però no és com si trobessin a faltar qui no li estava reportant cap benefici.