Coneguts i saludats | Article de Josep Cuní Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
Fent de l’error virtut
El text que va ajudar a elaborar l’exconsellera Rigau per garantir que l’ensenyament s’adapti a les diferents realitats i la societat continuï beneficiant-se del privilegi d’entendre, parlar i escriure les dues llengües oficials ha sigut dinamitat per aquesta facció de Junts instal·lada en la seva revolució permanent i decidida a carregar-se la possible pau lingüística.
Irene Rigau a l’entrada de la reunió del Consell Executiu, el 3 de novembre. /
Hi ha conceptes populars que quan s’apliquen a la política és per injuriar l’assenyalat. «Pijoprogre», per exemple. Aquella persona «amb bon nivell econòmic i d’aparença conservadora però amb idees modernes i liberals que es consideren impròpies d’ella». O sigui, l’etiquetada des del prejudici. Si així ridiculitzen en públic destacats membres de partits polítics que encobreixen la seva ignorància utilitzant tòpics aparentment ocurrents, ¿què no faran les seves bases? Doncs concloure que qualsevol que estigui als seus antípodes és directament feixista o comunista, independentista o unionista, propi o botifler. Sense matís ni tamís. I així és com es mantenen ben alimentades les dues Espanyes i les dues Catalunyes que han trobat a les xarxes el seu camp d’expressió ideal. Amb la impunitat del pseudònim i la limitació de l’obsessiu.
A Catalunya, l’expressió «sociovergència» seria un altre modisme que ha servit per denigrar l’entesa entre les dues grans forces (CDC-PSC) que sense governar mai juntes la Generalitat es van repartir el poder i els èxits electorals durant dècades. L’aparent rivalitat que representaven desapareixia quan es tractava d’arribar a acords anomenats «de país». Un exemple paradigmàtic van ser els segellats per a la defensa, protecció i aplicació de la llengua catalana. Anys 80.
La setmana va estar a punt de tancar-se amb el pacte per retocar la llei de política lingüística de 1998 i encaixar-la a la sentència del TSJC que fixa en un 25% les classes en castellà. Una determinació fruit d’aquell esperit forjador del qual queden encara alguns defensors i pragmàtiques treballadores com Irene Rigau Oliver (Banyoles, 22 de juny de 1951). Però els qui van ser els seus la van castigar.
La doblement consellera amb Pujol i Mas vivia intranquil·la. La justícia estava arribant al final d’un recorregut que anava acotant la immersió lingüística. Com a projecte consolidat i com a resultat consolidat. I davant el risc de veure empitjorar la situació, va posar fil a l’agulla. Sigil·losament però eficaçment. Sense pretendre protagonisme ni esperar constar en els crèdits finals. Va fer servir agenda, telèfon i contactes i va començar un treball de revisió i interpretació de textos per garantir que l’ensenyament pugui adaptar-se a les diferents realitats i la societat continuï beneficiant-se del privilegi de poder entendre, parlar i escriure les dues llengües oficials en igualtat de condicions.
Entre el que s’havia mantingut i revisat durant més de 30 anys i el que les noves disposicions judicials han anat acotant, la mestra de poble que va ser va ajudar a elaborar un text bàsic i transversal, a la manera antiga, perquè Rigau sap quan ha d’optar per la seducció i quan per l’embat.
Però vet aquí que una vegada sumats socialistes, comuns i els dos partits de Govern recelosos, com sempre, d’ells mateixos, i després de superar llargues i intenses deliberacions i havent sonat la fanfàrria, la facció de Junts instal·lada en la seva revolució permanent va intoxicar les xarxes, se les va creure i es van carregar la possible pau lingüística. De poc servia que al darrere hi hagués una part de la societat civil si davant se situaven els dels prejudicis habituals. Aquells capaços de desintegrar abans un àtom.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ( TSJC ) Irene Rigau Immersió lingüística Junts per Catalunya
