La pèrdua del sentit d’Estat

Alhora, augmenta l’afany de barrejar els conceptes Estat i Govern. I no només ho fan alguns partits sinó, pitjor, el reprodueixen els seus mitjans afins. Confondre Estat i Govern anul·la la representació de la ciutadania i la divisió de poders (executiu, legislatiu i judicial), que és l’organització bàsica d’un Estat de dret. 

Aquesta confusió la veiem ara en una part dels líders de la plataforma que ha convocat l’aturada del transport, que neguen la representativitat de les taules de negociació, contemplades per llei, governi qui governi. Potser, amb benevolència, podem dir que la ciutadania pot caure en aquesta trampa, però no pot fer-ho una oposició de la qual es demanda responsabilitat d’Estat. 

Que el Partit Popular publiqui un tuit on digui que «de cada 100 euros que fiques de gasolina, 57 se’ls queda Sánchez» és un altre exemple per desestabilitzar. Saben que qui s’emporta els diners no és Sánchez, sinó l’Estat per a carreteres, sanitat o educació. Però, a més, oculta que el 58% de l’impost va a les comunitats autònomes, entre els quals hi ha líders del PP com Feijóo i Ayuso, que també han d’invertir en serveis públics perquè les autonomies formen part de la composició territorial de l’Estat. 

Notícies relacionades

Vox arrossega el PP en violència masclista: li arrenca el compromís d’una llei de violència intrafamiliar

Twitter era una cerveseria de Múnic

I hi haurà gent a qui li importarà menys, però aquesta setmana hem llegit el líder de Vox, Santiago Abascal, quan deia que exigirà a Castella i Lleó que no es parli de «violència de gènere». I vull recordar que hi ha un Pacte d’Estat contra la violència de gènere. I es diu així, Pacte d’Estat, perquè l’ha d’assumir governi qui governi. 

Els que s’alcen com a portaveus de la pàtria i de l’Estat són els que menys el respecten. Però si es vol Estat cal acceptar les regles del joc. El contrari és no jugar net per tombar la democràcia.