Article de Carles Francino Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
'Con la escopeta al hombro': A favor de caça menor
La caça no és de fatxes ni de bàrbars, tot i que hi hagi fatxes i bàrbars entre el milió de persones que es calcula la practiquen a Espanya
Aquest és el títol d’un dels primers llibres que recordo haver vist per casa. L’associo a la imatge del meu pare, les ulleres al pont del nas, llegint les peripècies de Miguel Delibes a la recerca de la seva idolatrada perdiu vermella. Suposo que aquesta aportació literària devia tenir alguna cosa per veure que alguns dels seus fills –no tots– ens aficionéssim a la caça menor. Cinquanta anys després, continuo recorrent quilòmetres a la recerca de perdius i conills per terres castellanes mentre els meus dos germans viuen entregats en cos i ànima a perseguir senglars pel Priorat; una mica com l’Obèlix, però sense menhirs.
Entretots
Amb ells he comentat l’escassa rellevància mediàtica que ha tingut la –nombrosa– presència de caçadors en la gran manifestació rural de Madrid. I quan m’han preguntat no he sabut respondre’ls si aquest menysteniment és deliberat, involuntari, fruit de la ignorància o dels prejudicis. És possible que hi hagi de tot perquè la caça s’ha convertit des de fa temps en un incòmode element de debat, tot i que no crec que silenciar-lo sigui la millor solució. Tampoc desenfocar-lo. La caça no és de fatxes ni de bàrbars, tot i que hi hagi fatxes i bàrbars entre el milió de persones que es calcula la practiquen a Espanya; es tracta d’una activitat consubstancial a l’ésser humà i a la pròpia naturalesa. No es pot regular, ordenar o gestionar sense tenir això clar. Ni tampoc oblidant que aquesta activitat cinegètica dona vida al món rural, contribueix a l’indispensable equilibri de la fauna i genera beneficis a molts territoris que ho necessiten. Jo respecto aquells que abominen la caça i que no tocarien ni un pèl –ni una ploma– a cap animal, però em nego a sentir-me culpable per haver desenvolupat l’instint venatori. Em limito a seguir la filosofia d’un altre gran conservacionista... i caçador, com ho va ser Delibes: «No matis, caça.» La frase és de Félix Rodríguez de la Fuente i despulla els qui només exerceixen d’escorxadors i escopeters, la qual cosa ens remet a la necessitat de normes basades en l’ètica biològica. Però no a convertir-nos en empestats.
.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
