Pros i contres / Article de Josep Maria Fonalleras Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.

Maneres d’entendre el llegat de Xavier Folch

La seva presència va ser una constant, discreta i efectiva, al món on vivim i va ajudar a néixer i a formar més d’una generació d’escriptors

1
Es llegeix en minuts
Maneres d’entendre el llegat de Xavier Folch

Hi ha trucades inoblidables, quan l’asèpsia del telèfon es converteix en un plor esmorteït per la distància, però no pas menys esquerdat i definitiu. En recordo tres: la dels meus germans, quan va morir el pare; la d’un amic, en la mort de Modest Prats, i la de Ernest Folch, el dia de Sant Joan de l’any passat. Nou mesos després, es publica un llibre que repassa la trajectòria humana i intel·lectual de Xavier Folch, l’home que sempre hi era i que ens va fer, a molts de nosaltres. Vull dir que la seva presència va ser una constant, discreta i efectiva, en el món en què vivim (només cal recórrer a l’índex de noms per fer-se’n una idea) i que va ajudar a néixer i a fonamentar més d’una generació d’escriptors. Aquests ‘Materials per a una biografia’ recullen alguns dels textos que ell va escriure, dispersos i difícils de trobar fins ara. En un dels últims (potser el darrer, el febrer de 2020), parlava de Modest Prats i escrivia: «Continuem essent un país derrotat. Si som capaços de salvar el futur, serà gràcies a persones com ell». No sé si en sabrem. Vivim en el pessimisme gramscià de la intel·ligència que persones com Folch van confrontar amb la voluntat optimista que ara trobem tant a faltar. 

Entretots

Publica una carta del lector

Escriu un post per publicar a l'edició impresa i a la web