Article d’Albert Soler Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
A bufetades per la vida
Acabarem important també aquesta moda. Això és un perill, perquè si hi ha un lloc on tothom té motius de sobra per anar a plantofades és Catalunya
Abans les bufetades eren cosa de senyores, els homes solucionaven les seves diferències a cops de puny. Al Hollywood que va consagrar gent com John Wayne, hauria d’estar prohibit que un home clavés a un altre una bufetada, es comença així i acaben estirant-se els cabells i esgarrapant-se. No ignoro que són temps d’igualtat i que aquesta ha d’arribar també als mètodes d’agressió, però aquesta igualtat ha d’aconseguir-se per dalt, mai per baix, és a dir, en tot cas són les dones que han de començar a clavar cops de puny, no els homes bufetades. Quan es parla d’igualtat salarial no s’està reivindicant que els homes cobrin menys, sinó que les dones cobrin més. Doncs amb els cops de puny, igual.
Entretots
Una bufetada se situa entre la carícia i el cop de puny, sense arribar a ser tan carinyosa com aquella ni tan dolorós com aquest. És un vull i no puc de l’atac. Un tros d’home com Will Smith no pot anar pel món a bufetades, una bufetada entre homes només està ben vista si tot seguit li envies els padrins al que la va rebre. La gent s’ha habituat a barallar-se a les xarxes socials, on tothom és valent, i quan ha de fer-ho en la vida real ja no en sap i es baralla a bufetades. Un horror.
Com sempre passa amb el que neix als Estats Units, acabarem important també aquesta moda i la bufetada adquirirà prestigi. La qual cosa és un perill, perquè si hi ha un lloc on tothom té motius de sobra per anar a plantofades és Catalunya. Si una broma dona a l’ofès –tot i que sigui ofès vicari, com Will Smith– carta blanca per bufetejar, més raó per deixar anar la mà seran les coses que aquí hem de suportar seriosament, tot i que algunes semblin bromes. Probablement, una bufetada a temps hauria sigut molt més efectiva amb els condemnats del procés que els anys de la presó que es van menjar, amb una mà marcada a la galta, ningú diu que tornarà a fer-ho. I així, amb tot. ¿Que uns energúmens tallen cada dia la Meridiana? Bufetada. ¿Que el president no vol despenjar una pancarta? Bufetada. ¿Que una àvia insta a morir per la republiqueta? ¿Que el Vivales es proclama president legítim? Bufetada i bufetada. Resultarà que Will Smith ens ha mostrat el camí per solucionar tots els nostres problemes.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
