El sexe infrarepresentat

Tradicionalment, el feminisme liberal ha militat contra les quotes: «Si hi arribes, hi arribes, i si no, és que no vals prou». Les quotes es critiquen per la seva excessiva rigidesa; per no tenir en compte el talent i experiència disponibles segons el sector, i per situar en una hipotètica situació de desapoderament les dones que han aconseguit la seva cadira ‘per quota’ i en comptes de per mèrits propis. En aquest sentit, la CNMV, en el seu Codi de Bon Govern de l’any 2015, recomanava la inclusió de dones als consells d’administració a efectes de tenir una diversitat més gran, però sense entrar a quantificar-ne percentatges.

Però el lent, lentíssim, avanç en la incorporació de dones en llocs d’alta responsabilitat està canviant les opinions respecte a les quotes. Fins i tot a les persones més liberals els costa explicar com, amb una base sòlida de dones graduades superior a la dels homes, no hi ha un millor equilibri en posicions de poder. Per això, en l’última revisió del Codi de Bon Govern que va fer la CNMVes va incorporar per primera vegada una recomanació numèrica i temporal: el 40% de dones als consells d’administració per a finals del 2022. ¿Això vol dir que s’aconseguirà? No. Però almenys queda constància de quines empreses estan seguint –o no– les recomanacions de la CNMV. L’últim informe d’Atrevia-IESE situa la presència mitjana de dones en 11 punts per sota de la recomanació. Les empreses que formen part de l’IBEX 35, i que són objecte de totes les mirades, surten més ben parades i ja compten amb una tercera part de dones als seus consells.

En aquest context no ideal, però de progrés moderat, arriba la proposta de directiva de la Unió Europea amb el mateix nombre màgic del 40% però especificant conselleres no executives i amb una altra data: 2027. ¡Cinc anys més tard! El motiu és que la directiva ha de ser generosa per acomodar els ritmes desiguals dels països membres. Per sort, la proposta europea planteja altres opcions per als països més avançats en aquest aspecte.

La primera, la més senzilla, consistiria a no traslladar la directiva. Això és una possibilitat en cas que el país ja tingui polítiques nacionals pròpies que garanteixin avanços.

ar

La segona consisteix a entrar en el detall de la composició dels consells d’administració amb una altra variable afegida al gènere: el poder dels consellers. I és que no tots els membres d’un consell d’administració neixen iguals. Hi ha consellers externs o independents, i consellers interns. El poder d’influència, execució i decisió resideix, principalment, en els consellers interns. En aquest sentit, la directiva proposa una segona quota: el 33% però incloent en el còmput tots els membres del Consell d’Administració, independents o no. Sota aquesta mirada, els números de les empreses espanyoles no seran tan favorables, ja que segons l’informe d’Atrevia-IESE les conselleres executives representen un raquític 4%.

Notícies relacionades

Illa i Sánchez: normalitat i provisionalitat

Multireincidents, el camí més llarg és l’eficaç

Un altre argument a favor de traslladar la directiva Europa, en la versió del 40% o del 33%, és que serà d’aplicació més enllà de les empreses que cotitzen en mercats de valors, a empreses amb més de 250 persones treballadores i que actualment no tenen cap recomanació quantitativa de quotes, tot i que sí de tenir aprovats plans d’igualtat. 

Aquesta pressió a la incorporació del talent femení ha implicat un fenomen curiós: la proliferació de formació específica per a dones que desitgen entrar en consells d’administració. Per descomptat, una formació que els homes consellers no han necessitat, ni necessiten, perquè se’ls considera d’entrada competents. Un avantatge de sortida que, de vegades, les dones no tenen.