Destruir edificis a Ucraïna

Ve a tomb de les brutals escenes d’edificis destruïts a Ucraïnaque estem veient aquests dies. Un no pot més que commoure’s. Primer pensant en les persones que hi vivien i després per la pèrdua material tan absurda. Resulta paradoxal que aquests edificis bombardejats per projectils russos fossin, en molts casos, aixecats pel mateix urbanisme soviètic que durant dècades va buscar un nou model urbà. El llibre ‘Paisajes del comunismo’ (Capitán Swing), d’Owen Hatherley, fa un repàs de com Ucraïna i altres països socialistes van anar metamorfosant les seves ciutats. Van partir de postulats ambiciosos, una vida comunitària amb les màximes prestacions. Però de seguida van sucumbir al pitjor funcionalisme, per amuntegar la gent, o cap a una ridícula grandiloqüència als edificis públics –bé, en realitat tot era públic. De manera que l’estalinisme es va aparellar amb l’impositiu feixisme aparentment antagònic. L’arquitectura no aconsegueix escapar mai de la seva expressió política. Per això s’ha de destruir i arruïnar. El mateix Albert Speer, el ministre arquitecte nazi, prefigurava com serien els seus edificis una vegada convertits en ruïnes. Veure una estructura encara dreta, però amb les finestres despullades mostrant el buit, o un edifici seccionat en pla 13 Rue del Percebe, és pura obscenitat feridora. Arrasar les pedres significa desfer la civilització. Com més significatives, més èmfasi a destruir-les. Deng Xiaoping, sobre el mausoleu de Mao: «Va ser inapropiat construir-lo com també ho seria demolir-lo».