Article d’Albert Soler Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
Ni bufa el vent ni la barca és nova
Als llacistes no els interessen minúcies com treballar o menjar, sinó temes de veritat essencials com penjar una pancarta, escriure tuits contra Espanya o portar a la cartera el carnet del Consell de la Republiqueta
La fàbrica de bateries se’n va a València, se’n va el museu Hermitage, se n’ha anat Nissan, se n’han anat un munt d’empreses, se n’aniran els Jocs Olímpics d’Hivern abans fins i tot de venir tret que els membres del COI votin les seus en ple coma etílic, tothom se’n va de Catalunya excepte els que haurien de tocar el dos per no tornar i estan governant, però a nosaltres ens és igual, perquè som catalans i amb això en tenim prou. Ser català suposa per si mateix tanta riquesa espiritual que tota la material ens sobra i l’anem regalant a pobles més necessitats. Ni un pas enrere, proclamaven els llacistes es diria que fa segles, i efectivament ni un pas enrere faran fins aconseguir que entrem en l’economia de subsistència, amb cada català menjant el que bonament hagi pogut cultivar al seu balcó al crit de «¡quanta dignitat!».
Als llacistes no els interessen minúcies com treballar o menjar, sinó temes de veritat essencials com penjar una pancarta de tant en tant, escriure tuits contra Espanya o portar a la cartera el carnet del Consell de la Republiqueta, que almenys serveix per això, per portar-lo a la cartera, suposo.
L’expressió més utilitzada cada cop que s’anuncia l’adeu d’una altra empresa o la pèrdua d’una inversió més és bon vent i barca nova, que és com es diu en idioma llacista que el raïm és verd. ¿Què diran si no? ¿Que per culpa del deliri d’uns quants una regió que no fa gaire era puntera està gairebé arruïnada? Això, mai. Per evitar-ho, hi ha uns mantres que s’han de repetir, a poder ser amb cara d’odi, com fa el presumpte diputat Joan Canadell culpant en un tuit Espanya de la inoperància i inutilitat del seu governet respecte a la fàbrica de bateries. Gens estrany en algú que té com a únic mèrit per formar part d’una llista electoral passejar-se amb cotxe amb una careta del Vivales col·locada al seient del copilot. A l’actual Catalunya, fets que no fa massa et portaven al psiquiàtric ara et porten al Parlament. El mateix passa amb fets que fins fa poc et portaven a la presó.
Entretots
A Catalunya, una empresa no estarà mai tranquil·la. El dia menys pensat li muntem un piquet a la porta perquè en el menú que ofereix als seus treballadors posa «‘pan y postres’» en lloc de «pa i postres», i clar, els catalanoparlants no mengen res perquè no entenen què se’ls ofereix, cosa repercuteix en la seva salut i –pitjor– en el seu rendiment laboral. Això sí, a canvi de patir sovint aquests petits inconvenients, les empreses tindran l’orgull d’estar situades a Catalunya, que això sí que és rellevant. I si no els agrada, bon vent i barca nova, que hi ha cua d’indústries que volen venir a instal·lar-se.
- Errr... president, que no hi ha cap, que ningú vol venir.
- ¿Ah no? Doncs bon vent i barca nova a totes, no ens fan falta. ¡Som Catalunya!
- ¿I ja està? ¿Això és tot?
Notícies relacionades-Perdó: i la culpa és d’Espanya.
L’empresari que vulgui venir a Catalunya, què dic, fins i tot el que s’hi vulgui quedar, haurà de firmar un document d’adhesió al règim, igual que ho han de fer els periodistes que vulguin participar en les rodes de premsa del governet. Orgullosos haurien d’estar de ser acollits per la nació més gran de la terra, perquè a sobre pretenguin produir en pau.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
