Les tribulacions del conseller Cambray

En les actuals circumstàncies de divorci entre la Generalitat i la majoria independentista que va portar ERC i JxCat a una coalició tan forçosa com infructuosa, i donada la total absència d’alguna cosa que s’assembli a un full de ruta cap a alguna banda, ni que sigui per negociar el ninot de fira de l’amnistia, ni per descomptat el referèndum convertit en esfilagarsada fantasmagoria, la defensa, o no, de la llengua sí que afecta la sensibilitat de la parròquia que no la deixa de banda d'entrada, i fins i tot abans. Si la persistència reivindicativa dels mestres ja és a Catalunya, no a qualsevol país del nord enllà, una tribulació que causa pocs marejos, la polèmica sobre defensors o defenestradors del català l’empetiteix encara més. No importa, de fet, res del que passi, ni del que ha passat en els últims decennis, de portes endins de l’escola. Tothom que ho volia saber, fos ex, pre, post o anticonvergent, era conscient dels incompliments flagrants, habituals i extensius de la llei. No es tracta ara, doncs, de la realitat, sinó d’explotar en una mesura o en una altra la imatge de claudicació d’ERC. No per millorar la pròpia des de Junts, sinó a fi d’aproximar-se a l’objectiu compartit de la legislatura, que no és guanyar vots o voluntats sinó aconseguir que els altres perdin encara més.