Alimentaria | ¿És atractiu el sector de l’alimentació?

 Els dos salons són referències internacionals de primer nivell al sector de l’alimentació, que és el més gran de la Unió Europea en termes d’ocupació i de valor afegit. Una mostra la tenim en les exportacions de la UE que, en els últims anys, han arribat a més de 90.000 milions d’euros, i Espanya i Catalunya són una de les potències regionals.

Els dos salons són una oportunitat. En primer lloc, per demostrar que som una potència agroalimentària, però també per reforçar el debat de l’alimentació i dels sistemes alimentaris com un dels grans reptes del segle XXI. La pandèmia i la guerra d’Ucraïna tornen a posar a l’escenari de debat públic global la fragilitat dels sistemes alimentaris. El debat de l’alimentació no és conseqüència només de la reducció de la producció i de l’augment de preus produït per la guerra, sinó per una demanda creixent d’aliments en un món cada vegada més imprevisible i amb collites amenaçades pel canvi climàtic. 

Apareixen nous conceptes per explicar noves tendències davant el creixement de preus, com ara ‘shrinkflation’ per definir els nous sistemes de ‘packaging’ (envasat), en què per mantenir els preus es redueix el volum de producte. Es multipliquen iniciatives governamentals com la del president francès, Manuel Macron, ‘Food and agriculture resilience mission’, davant l’escassetat d’alguns aliments que pot comportar una crisi alimentària, sobretot als països menys desenvolupats. I altres països, principalment a l’Amèrica Llatina, reforcen el seu rol com a proveïdors de matèries primeres, on en un reescalfat mercat internacional d’aliments de blat, soja i oli apareix una nova ‘comodity’ global com és el salmó, que ja compta amb el seu propi índex de Wall Street. L’esmentat índex ha registrat una alça del 80% en els últims 8 mesos, i aquest producte és la segona font d’exportació de Xile després del coure. 

Alimentaria i Seafood se celebraran en un moment especialment important per al sector de l’alimentació, com deia anteriorment. Un moment d’incertesa dels sistemes alimentaris globals, en què la disponibilitat i l’accessibilitat dels productes, l’impacte climàtic i la regulació estan en plena transformació. En què les cadenes logístiques que desenvolupen el comerç internacional s’estan redefinint i les cadenes de distribució s’estan adaptant als nous models de consum dels ciutadans.

En aquesta situació, latecnologia alimentària, ‘agritech’ i ‘foodtech’, serà crucial. És cert que les grans empreses emergents agroindustrials són menys atractives per als fons de capital risc que les ‘fintech’, empreses que fan servir la tecnologia per millorar o automatitzar els serveis i processos financers. Posar la naturalesa en una caixa no és tan senzill, com estan comprovant les empreses agroindustrials holandeses que mantenen una producció excel·lent als hivernacles, però que necessiten un volum d’energia (gas) que fa, en aquests moments, menys rendibles les inversions/produccions. Però, en qualsevol cas, és necessari reforçar el vincle entre alimentació, medi ambient, tecnologia, regulació i recursos financers. 

Notícies relacionades

Foment insta a potenciar la sobirania i la productivitat agroalimentària

La UE autoritza importar soja, colza i cotó transgènics per assegurar el subministrament alimentari

I davant d’aquest escenari global no podem oblidar la necessitat de reforçar els sistemes de producció local. Hem d’accelerar el programa ‘Farm to fork’ de la Unió Europea. La sobirania alimentària a escala europea és un concepte possible, però haurem de generar els incentius necessaris perquè noves generacions s’incorporin al camp, i el millor incentiu sens dubte és la necessitat d’obtenir preus justos. Per això, la llei recentment aprovada de la cadena alimentària s’hauria d’implementar com més aviat millor.

El Saló Alimentaria i el pròxim Seafood són una gran oportunitat per rellançar el debat de l’alimentació, així com per potenciar Barcelona no només com un aparador per exposar productes, sinó per capitalitzar el seu paper al sector ‘foodtech’, millorar l’atractiu de capitals financers a l’agroindústria, debatre els grans reptes globals del sector i reforçar els sistemes de producció local.