Una nova llum

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

Va ser un cap de setmana com dins d’un dels contes de Leoz. Vam passejar entre les lleixes, ara atapeïdes de trastos, del que feia anys havia estat una botiga de mobles. Ens vam veure breument i respectant el distanciament, ella, amb una de les seves filles agafada de la mà, ens anava indicant amb el braç una església fortificada, el monument als fueros, la pulcritud recta de l’Ensanche. Vam passar per davant d’una llibreria tancada, la Ménades, i ens va explicar que la portava la seva amiga Pilar, que seien juntes a l’institut i que ara era una heavy estilitzada (hi vam tornar, l’endemà, i vam poder comprovar el gust personalíssim de la llibrera entre els volums d’assaig clàssic, nature writing, supersticions i contes de por: una meravella). Vam recórrer els carrers del centre, vam saludar l’estàtua de Hemingway, vam buscar peixos sota els arcs del parc de la Media Luna. I entremig, paraules profundes i superficials, tristes i alegres.

Hi ha amistats que arriben amb la força d’un huracà, que s’ho emporten tot i que són molt intenses, però també molt curtes. I també hi ha amics que, com quan en passejar per un camí que crèiem conèixer trobem un llac d’aigües verdes i tranquil·les, arriben de manera inesperada, però per quedar-se per sempre.