La guerra tensa les relacions UE-Xina

Pequín està molt descontenta amb la invasió d’Ucraïna, però no deixa de veure-la com l’avantsala d’un eventual conflicte entre la Xina i els EUA, així que no està disposada a danyar les seves relacions amb Moscou. La seva aposta és dialogar per pactar de seguida un alto el foc i es reconforta amb els seus socis emergents i altres membres del G-20, que també se senten incòmodes amb els dictats d’Occident, rebutgen complir les sancions imposades a Rússia i lamenten veure’s afectats ja per una guerra amb la qual no hi tenen res a veure. 

La UE és el primer soci comercial de la Xina, amb uns intercanvis anuals bilaterals entorn de 600.000 milions d’euros, però en els últims anys s’ha produït un seriós deteriorament en les percepcions de l’un i de l’altre. L’enorme desconfiança generada enterra l’esperança de Pequín que Europa reforci la seva autonomia estratègica, valori els llaços amb la Xina i es mantingui neutral en cas d’un enfrontament EUA-Xina. 

El diari ‘Global Times’, que recull algunes de les veus xineses més influents, assenyalava dissabte passat que Europa «ha sigut segrestada pels EUA», deixant a la cuneta la seva incipient «autonomia estratègica». Criticava durament les sancions que «no només fan mal a Rússia, sinó també a la resta del món» i deia que Brussel·les s’ha deixat arrossegar per Washington sense tenir en compte els seus propis interessos. 

L’economia xinesa passa un any molt difícil, degut en part a les polítiques cada vegada més centralitzadores de Xi Jinping i a l’altíssim cost de mantenir a ratlla la covid, amb tancaments d’algunes de les principals ciutats com Xangai, Shenzhen i Xi’An, fet que interromp les cadenes de subministrament i agreuja la situació de milions de petites empreses, moltes de les quals es veuen abocades al tancament. A més, l’acumulació d’un deute gegantí (330% del PIB) retalla les possibilitats del Govern de fer, com en el passat, grans inversions. 

En aquestes circumstàncies, les amenaces europees de limitar les inversions a la Xina i deslocalitzar altres països les seves fàbriques han sigut rebudes amb caixes destemperades. Xi considera que Occident ha sigut irresponsable a l’utilitzar l’economia global com una arma i decretar unes sancions que alteren el sistema econòmic internacional i afegeixen llenya al foc d’una crisi mundial alimentària, energètica i econòmica i financera, que pot trigar «anys o dècades» a superar-se.

Malgrat el rebuig total de les sancions i tot i que el comerç entre la Xina i Rússia no s’ha vist alterat, la Xina ha advertit a les empreses que tinguin cautela i limitin la inversió en Rússia per no crear conflictes. Així, l’estatal Sinopec ha suspès les negociacions per a una forta inversió petroquímica i una empresa de comercialització de gas a Rússia. No es descarta, no obstant, que Pequín aprofiti que Moscou busca on vendre el gas que subministrava a Europa per firmar un altre nou acord gasístic, que li permetrà satisfer les seves necessitats energètiques i complir el seu compromís de ser neutral en carboni per al 2060.

Notícies relacionades

Xangai comença un confinament en dues fases per l’expansió de l’òmicron

«Ens deien que som tots uns nazis»: la matança de les tropes russes a Butxa

Mentre la guerra avança, el malestar i la frustració de la Xina amb Europa s’han fet evidents. Pequín no entén l’obediència cega a Washington, ni la facilitat amb què Europa recolza la lluita d’Ucraïna, en lloc d’entossudir-se en la via diplomàtica. En la reunió preparatòria de la cimera, el ministre d’Exteriors xinès, Wang Yi, va dir a Josep Borrell: «A Europa ja no és practicable la vella mentalitat de confrontació i guerra freda, i la pràctica d’escollir bàndols i dividir el món és encara menys desitjable». 

A les xarxes socials xineses hi ha un clar recolzament a Rússia, tot i que la censura no permet que es parli d’invasió, ni de guerra, sinó només de conflicte. La gran muralla cibernètica governamental impedeix que es colin a les llars xineses imatges de la guerra i encara menys de barbàries com la de Butxa.