Article d’Albert Soler Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
Un terrorista de pa sucat amb oli
A Fredi Bentanachs, diuen que va ser fundador de Terra Lliure, no li queda un altre remei que anar a la Meridiana, que és on va a cridar tot cadàver polític català, a intentar recollir l’últim aplaudiment
M’imagino que els exmembres de l’IRA, i fins i tot els d’ETA, amb el temps van adquirint cert estatus de mite. No de mite respectable, però sí que, almenys, quan entren en un bar es produeix algun cop de colze entre els parroquians, mira, aquest que acaba d’entrar es va tirar 10 anys a la presó, dissimula al mirar, cony, que té mala llet. En canvi, un veu Fredi Bentanachs, diuen que va ser fundador de Terra Lliure, bramant amb un megàfon a la Meridiana, i l’únic que pot fer és pensar que fins i tot en el terrorisme hi ha classes, que aquest vellet només mou a riure, i que si alguna vegada va despertar algun terror, devia ser per lleig.
No ha de ser fàcil creure que has sigut algú, i ensopegar de morros amb la realitat: a ningú li interesses, ningú et reconeix, a ningú li importa si vas estar a la presó ni per quin motiu. No ets ningú. Me l’imagino als aproximadament setanta anys, entrant tentinejant als bars i explicant batalletes per aconseguir que algú el convidi a una canya.
-I quan vaig fundar Terra Lliure, jo...
-Deixi’ns en pau avi. Cada dia amb la mateixa tabarra, el tio pesat.
O sigui, que no li queda cap altre remei que anar a la Meridiana, que és on va a cridar tot cadàver polític català, des de Laura Borràs a Lluís Llach, a intentar recollir l’últim aplaudiment. La Meridiana és com els antics teatres de províncies, on comediants vinguts a menys portaven una obra caduca, a canvi de llit i menjar a casa d’un veí. Del nostre Bentanachs no es pot dir que hagi vingut a menys, perquè mai va ser ningú, però intueix que és la seva última oportunitat que algú el convidi a una canya, així que s’hi mira per dir burrades, cosa que en el seu cas no requereix gaire esforç, és una cosa natural.
Entretots
–¡L’autèntic genocidi no és el d’Ucraïna, sinó que a l’escola catalana els nens parlin castellà al pati! ¡Ens estan assassinant! – crida, melena greixosa i anciana al vent.
En aquells moments sí, en aquells moments es crea el silenci al seu voltant, apareixen tremolors entre els qui l’escolten i l’observen, apunta per fi el terror.
Notícies relacionades–¿Es refereix vostè a l’odi que desprèn?
–Calla, calla. Em refereixo al terror de veure com de cruel pot arribar a ser el pas del temps amb el cervell dels qui ja per si mateix no el tenien en gaire bon estat. És esfereïdor, esborronador.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
