Pros i contres / Article de Josep Maria Fonalleras Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.

L’última lliçó de llatí (i d’humanisme) de la professora Vilallonga

En el seu últim parlament a la UdG, la professora i exconsellera Mariàngela Vilallonga va construir un relat esplèndid sobre la necessitat de tenir present el llegat dels antics

1
Es llegeix en minuts
zentauroepp51410017 angela vilallonga200529172216

zentauroepp51410017 angela vilallonga200529172216 / FERRAN NADEU

Quan va deixar la docència, el mes de gener d’aquest any, la doctora Mariàngela Vilallonga, que també ha estat consellera de Cultura, atresorava 48 anys de professora i 17520 dies dedicats a ensenyar llatí i a transmetre “el privilegi de llegir i rellegir els clàssics”. Ho va dir ella mateixa en l’acte que els humanistes anomenen “lectio ultima” i que consisteix a pronunciar un parlament que és alhora un comiat i un testament intel·lectual.

Vilallonga en la seva lliçó darrera a la UdG va construir un relat esplèndid sobre la necessitat de tenir present el llegat dels antics de la mateixa manera com l’abella liba el líquid dolç de les flors i no se’n nodreix per a la pròpia subsistència, sinó amb la voluntat de convertir el nèctar en mel. És a dir, crea una nova realitat, però ho fa no gràcies a la “contaminatio”, la tasca ingent de recollir, transportar i fabricar. Això ho deia Horaci, i Virgili també s’hi referia (el “treball aferrissat” de les abelles) per explicar que l’amor, la dedicació intensa i, finalment, l’exercici de la “pietas” com a valor suprem, són les eines per viure els dies i vèncer els neguits. No ens calen herois arravatats, sinó la continuïtat virtuosa de la cultura.

Entretots

Publica una carta del lector

Escriu un post per publicar a l'edició impresa i a la web