L’ou i la gallina

Desgraciadament, la majoria de mesures per restringir l’ús del cotxe a Barcelona no poden discriminar d’on venim a l’hora de posar-ho fàcil o difícil. Per tant, si esperem que tot estigui solucionat, ¿quant temps hauríem d’esperar per fer una única política de restricció del vehicle privat? ¿Quan consideraríem que, ara sí, ens hi podem posar?

Les experiències de ciutats referents en mobilitat sostenible (Amsterdam, Tòquio, Copenhaguen, Londres...) i les publicacions universitàries en aquest àmbit diuen que s’han de combinar les mesures en paral·lel i gradualment: una mica més de facilitats al transport públic, una mica més de dificultats al vehicle privat. I això és precisament el que s’ha fet a les Glòries: s’ha tret un carril de circulació als cotxes i motos per donar-lo als autobusos. Ara, les línies d’autobús que entren per la Gran Via, venint del Barcelonès Nord i el Maresme, ja no tenen embussos ni semàfors en aquest tram. Sense haver fet un estudi acurat, els conductors del bus ja han percebut un estalvi clar de temps i fiabilitat. ¿No és això el que demanem? Quan es va fer el carril bus de la Diagonal, el 2012 sota el mandat de l’equip de Trias, les queixes van ser exactament les mateixes, però amb el temps van canviar els hàbits, i ara ningú discuteix el carril.

Els canvis de les últimes dues dècades

No es tracta de treure tots els cotxes de Barcelona, sinó de donar al cotxe i la moto el paper de cobrir trajectes en què realment són eficients o positius per a la societat, que són bastants menys que els actuals. I fer-ho progressivament.

En les últimes dues dècades s’ha ampliat el metro amb 34 estacions dins i fora de Barcelona, han augmentat les freqüències dels FGC i s’han creat 26 noves línies de bus exprés i 2 xarxes de tramvia. Tot i així, segons l’enquesta de mobilitat en un dia feiner del 2019, un 44% dels cotxes que circulen a Barcelona venen de la mateixa ciutat, i el 70% de la zona 1, entre Castelldefels i Montgat. ¿Segur que cap (no dic tots) no té «un bon transport públic»?

Notícies relacionades

L’L10 Sud del Metro de Barcelona estrena tres noves estacions

Una perillosa escalada en espera de Trump

Per descomptat que ens fa falta molt més i millor transport públic: una inversió ambiciosa i sostinguda durant dècades a Rodalies, estacions d’autobús per a la gent que ve de llocs o en horaris sense tren, aparcaments dissuasoris, preus més barats més enllà de la zona 1 i sobretot de la zona 6, i més carrils bus d’entrada a la ciutat. Aquests últims, els tindrem de forma ràpida i barata si repintem carrils existents, però és clar, això traurà espai al cotxe. Si construïm carrils addicionals, serà molt car i a la llarga tindrà menys efecte.

Per acabar, voldria afegir que hi ha una manera senzilla de pagar part d’aquestes propostes: amb un peatge per circular per la ciutat, que el que es recapti es dediqui al transport públic.