Bretxa educativa i infància gitana

El 8 d’abril se celebra el Dia Internacional del Poble Gitano i és el moment de recordar que l’arribada de la covid-19 ha aprofundit encara més aquestes desigualtats, sobretot incidint en la triple bretxa educativa que afecta la infància gitana. Es calcula que un 64% de l’alumnat gitano no acaba els estudis obligatoris, davant el 13% del conjunt de la població. El confinament i les mesures de distanciament social van potenciar l’abandonament escolar i l’absentisme, que es va cronificar, sumant-se als problemes afegits que tenien amb la fractura digital. Si ja era difícil per a l’alumnat de famílies amb menys ingressos seguir la seva educació ‘online’ per falta de dispositius, en el cas de la infància gitana va ser molt més dramàtic, perquè un 79% d’aquestes llars no compta amb un ordinador o tauleta i la majoria tampoc té accés a internet.

A aquests factors s’hi va sumar una dificultat afegida, el baix nivell educatiu dels pares i mares. Només un 17% de la població gitana de més de 16 anys ha completat els estudis d’ESO o superiors i presenten índexs d’analfabetisme importants. Fins i tot en cas que disposin dels equips adequats, no tenen les capacitats per utilitzar-los ni per ajudar els fills i filles a seguir el ritme escolar. Aquests nens i nenes depenien del recolzament que els proporcionava l’educació presencial i les classes de reforç, que van desaparèixer de la nit al dia, i els van deixar en mans d’un entorn que no disposa de recursos materials ni humans per recolzar-los.

Dos anys després de l’inici de la pandèmia, és urgent abordar mesures de xoc per recuperar l’alumnat gitano que ha abandonat l’escolarització de manera prematura, però també són urgents accions estructurals centrades en la prevenció. És necessari que el sistema educatiu faci de contrapès davant el que les seves llars no els poden proporcionar, però també és necessari impulsar polítiques per combatre les condicions d’extrema precarietat econòmica a la qual s’enfronta la població gitana, perquè el fracàs escolar està íntimament lligat a la pobresa i en això també el poble gitano s’ha vist molt més afectat.

Diferents estudis sobre l’impacte de la covid-19 revelen que la situació de les famílies gitanes es va agreujar més que la de la resta de sectors vulnerables perquè una gran part té la seva font principal d’ingressos en la venda ambulant. El tancament de mercats i la impossibilitat de realitzar altres activitats, com la recollida de ferralla, els van deixar sense un aliment diari que ja era per si mateix molt precari perquè, a més, es tracta d’un col·lectiu que paradoxalment gairebé no accedeix a ajudes i prestacions socials.

Notícies relacionades

¿El George Floyd gitano?

La memòria gitana als carrers de la ‘poderosa’ Barcelona

Al seu llibre ‘La idea de la justicia’, Amartya Sen assumeix que la desigualtat és una forma d’injustícia i apunta fórmules per reparar-la. Una d’aquestes són les polítiques públiques que faciliten la igualtat d’oportunitats en la infància i eviten que un nen o nena d’un entorn desfavorit es vegi condemnat a reproduir les condicions de vida de la seva família. Invertir en infància és no només una necessitat ètica i econòmica, sinó també una qüestió de justícia.

És hora d’avançar de forma decidida per proporcionar a la infància gitana les eines i condicions que els permetin superar la bretxa social, econòmica i educativa que els separa de la resta de nens i nenes i garantir el dret que tenen a l’educació i a una vida digna. n