Eleccions a França: ‘rien ne va plus’

Només un altre candidat supera els dos dígits: Jean-Luc Mélenchon (21,95%), el representant de l’esquerra radical que ha aconseguit atraure el vot útil de l’esquerra socialista i ecologista. Tots tres –Macron, Le Pen i Mélenchon– sumen més de set de cada deu votants. La implosió de l’espai polític no permet entreveure reserves clares de vots. Les aspirants dels dos partits tradicionals, Anne Hidalgo (PS) i Valérie Pécresse (LR, dreta neogaullista), obtenen el pitjor resultat de la seva història: 1,74% i 4,79%. També punxen l’aspirant ecologista, Yannick Jadot (4,58%) i l’‘outsider’ nacionalpopulista, Éric Zemmour (7,05%), que pretenia aconseguir un sector del vot lepenista.

Les primeres enquestes en calent dibuixen una forquilla molt ajustada en la segona volta: victòria de Macron (51%-54%) davant Le Pen (49%-46%). El tradicional ‘front republicà’ per barrar el pas a l’extrema dreta es va posar en marxa immediatament: Pécresse, Jadot, Hidalgo i el comunista Fabien Roussel (2,31%) van cridar a votar per Macron. En l’espai de l’extrema dreta, el nacionalpopulista Zemmour va demanar expressament el vot per Le Pen: «Alguns haurien volgut que negociés el meu suport, però no soc un mercader». Amb aquestes consignes sobre la taula, ni Macron ni Le Pen tenen assegurada l’elecció: la balança la inclinaran els votants de Mélenchon i una part dels que es van abstenir en la primera volta (26,31%).

Mélenchon, que lliurava la que pot ser la seva última batalla presidencial, va assegurar que a l’«estat d’urgència social i econòmic» de França s’hi afegia ara un «estat d’urgència polític». En conseqüència, va anar tan lluny com podia anar donat el caràcter de ‘vot de protesta’ contra el president Macron d’un sector del seu electorat (La França Insubmisa): «No s’ha de donar ni un sol vot a Marine Le Pen». Una consigna valenta si es té en compte que la meitat dels seus electors s’inclinen per abstenir-se en la segona volta; un 27%, per votar Macron, i un 23%, per votar Le Pen.

El simple espantall de l’extrema dreta no és un argument suficient per barrar el pas a Marine Le Pen. Lluny queda la campanya de les presidencials del 2002 quan el seu pare va deixar fora de joc el socialista Lionel Jospin i va disputar la segona volta a Jacques Chirac. El neogaullista va sumar dos rècords consecutius: la màxima sanció d’un president sortint en la primera volta (19,8%) i el percentatge més alt en la segona (82,2%). Marine Le Pen ha prescindit de l’estètica ultra de l’antic FN: el seu Reagrupament Nacional (RN) s’inscriu en la línia de l’extrema dreta 2.0 sobre la qual ha teoritzat l’historiador Steven Forti.

Notícies relacionades

«Macron dramatitza el conflicte a Ucraïna com si França estigués en guerra»

Els polítics espanyols reaccionen als resultats de les eleccions franceses

L’estratègia de Le Pen en la segona volta partirà d’una constatació: no hi ha la possibilitat d’una ‘majoria política’ d’extrema dreta a França, però sí de construir una ‘majoria social’ de rebuig a tall de referèndum anti Macron. El president, en el seu triple estatus de cap d’Estat, dels Exèrcits i de la diplomàcia, es va beneficiar inicialment de la guerra d’Ucraïna. No obstant, al cap de poques setmanes, la guerra va baixar a la sisena posició (21%) de les preocupacions dels francesos: el rànquing l’encapçala el poder adquisitiu (56%), és a dir, les seves conseqüències econòmiques i socials.

El president Macron és molt conscient dels riscos que afronta: «Res està decidit. El debat dels pròxims dies serà decisiu per a França i per a Europa». La falta de reflexos polítics a inicis del seu mandat, que es va evidenciar en la crisi dels ‘armilles grogues’, exigeix una correcció en dos fronts: haurà de recuperar el vot de l’esquerra i la dreta de govern –les restes del PS, l’ecologisme i la dreta republicana–, però haurà també de sacrificar part del seu programa reformista per guanyar-se a un sector de l’esquerra radical de Mélenchon. ‘Rien ne va plus’.