Beques, equitat i vagues docents

Tot i que molts dels estudiants que ara acaben l’ESO no saben si el curs que ve es matricularan en batxillerat, en cicles d’FP, en ensenyaments artístics o en escoles oficials d’idiomes, ja poden sol·licitar el seu dret a beca no universitària. Per activar la demanda és imprescindible que les direccions, el professorat i els tutors d’ESO animin l’alumnat a sol·licitar-la, així com des dels serveis socials dels municipis. Més endavant se’ls demanaran més dades per tramitar-ne la sol·licitud. Fins i tot, si hi ha alumnes que dubten si abandonar el curs vinent, poden sol·licitar la beca i saber que la tindran els pot incentivar a seguir en el sistema.

Abans, tot el procés es feia al juliol quan l’alumnat ja estava matriculat. Ara, els ministeris d’Educació i Universitats prossegueixen amb la reforma del nefast model Wert de beques i han aconseguit avançar-ne la convocatòria, una històrica reclamació del moviment estudiantil. No obstant, es troba a faltar una campanya mediàtica potent que faci d’efecte crida per augmentar el nombre de becaris i donar cobertura a l’augment de la pobresa de les famílies per l’actual crisi. Els dos ministeris destinaran el curs que ve 2.134 milions en beques, un 45% més que en el curs 2017-18, última convocatòria del govern Rajoy. 

Un informe de l’Airef del 2019 mostrava que només un 13% dels universitaris van rebre informació sobre les beques al seu centre de secundària. Tota una anomalia. Convé preguntar-se què està fallant en l’orientació educativa perquè passi això. És més, bona part del professorat ignora que la LOMLOE va aprovar el dret subjectiu a beca que obliga els poders públics a atorgar-la quan se’n compleixin els requisits. Però això implica que abans s’ha de demanar i són els entorns més vulnerables els que tenen pitjor accés a la informació i als tràmits. 

La injecció de 386 milions en beques per al curs pandèmic 2020-21 es va traduir en un increment de becaris del 21% només en batxillerat i FP per a tot Espanya respecte a l’últim Govern del PP. Però Catalunya es va quedar al marge d’aquest avanç, tan sols va incrementar els seus becaris en aquelles etapes un 7% mentre que a les Balears van augmentar un 38%, a la Rioja un 36% o a Madrid un 32%. ¿Per què? No és perquè aquests territoris tinguin més taxes de pobresa o més vulnerabilitat social, sinó perquè aquí no s’estimula la sol·licitud de beques des dels mateixos centres ni des del Departament d’Educació.  

Notícies relacionades

Els centres d’FP, en alerta després de veure duplicades les factures de la llum

Barcelona aposta per una escola de proximitat a tots els barris de la ciutat

Tampoc en les recents vagues docents s’ha fet èmfasi a reclamar polítiques efectives d’equitat educativa. És paradoxal que cap sindicat hagi plantejat el retorn de la sisena hora a la xarxa pública. Tampoc s’ha reclamat identificar millor l’alumnat NESE amb vulnerabilitat socioeconòmica, que ara és del 6% a primària i ESO, quan l’exclusió social entre els menors és del 18,7%, segons Foessa-Càritas. És a dir, tres vegades menys del que correspondria amb la consegüent baixada de ràtios per a aquests grups. Al seu lloc, els més corporatius desvinculen les ràtios de l’equitat, un enorme error. 

El malestar docent ha explotat a Catalunya per acumulació de fatiga, retallades i malaptesa del conseller Cambray just quan hi ha una reforma curricular per aplicar. Però per sortir d’aquest bucle no només són legítimes les aspiracions laborals. També es podria esperar més exigència d’una equitat efectiva que es ressent per culpa de les retallades, la mala praxi i l’absència d’un full de ruta coherent i dialogat