Article d’Álex Sàlmon Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
Allò del proverbi xinès sobre el dit i la lluna està superat. I és que el segle XXI sembla considerar que algunes de les lliçons orientals es poden veure des de diversos punts de vista. Llavors, caldrà donar-li una volta al neci que es va quedar amb el dit en comptes de la lluna.
Situem les possibilitats. ¿Mirem la lluna, que és el que el savi ens ensenya? ¿Observem el dit perquè, en realitat, el savi ens despista? ¿O reflexionem sobre les intencions del savi al mostrar-nos la lluna? Al cap i a la fi, la seva decisió és la gènesi de l’acció.
Se m’ocorre al reflexionar sobre l’ascens de l’extrema dreta a Europa. El seu pensament està assentat al Vell Continent des de principis del XX. La seva ideologia, tot i que menyspreable, s’aprofita de diagnosticar bé les oportunitats de la Història. Per això, ¿on caldrà situar el focus dels seus èxits, en els seus polítics o en els seus votants?
S’han produït, en els últims dies, dues situacions que preocupen especialment: elpas a la segona volta francesa de Marine Le Pen il’entrada en el Govern castellanolleonès de Vox. Totes dues són producte d’unes eleccions i, per això, d’una acció democràtica.
Les seves formacions no han arribat tan lluny per un cop a la taula, ni una acció fraudulenta. No. Així que la lluna i el dit, o el que sigui, és en els seus votants. I aquí arribem a la qüestió fonamental: ¿per què un elector decideix canviar la seva opció de sempre i optar per una d’ultra?
El feixisme o falangisme o franquisme, poc importa, ha existit sempre a Espanya. Però ¿de veritat creuen que a Castella i Lleó hi ha 212.605 feixistes? Va ser el resultat del partit d’Abascal. I a Espanya, 3.656.979. Diria que no.
Així que la qüestió es troba a contrarestar els arguments que els votants compren de Vox i no els polítics d’aquesta formació. L’estratègia de destruir-los com a líders els reforça entre els seus votants. Hi entren les emocions. I del que es tracta és d’explicar que les seves propostes no existeixen. Són inviables per a la concòrdia entre ciutadans.
Notícies relacionadesLa gairebé desaparició de l’esquerra i dreta centrada francesa, gràcies a la dulcificació del missatge de Le Pen, també és molt preocupant. La casella Macron salva la festa. Ja ho veuen.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
