Calidoscopi Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
Concòrdia i memòria
Com s’esperava, el president de Castella i Lleó, el popular Alfonso Fernández Mañueco, en el seu discurs d’investidura va anunciar aquest dilluns la posada en marxa d’una llei que ha anomenat de concòrdia i que no és més que el seu doblegament a Vox, el seu nou soci de Govern, una de les imposicions del qual ha sigut l’anul·lació o substitució del decret de memòria històrica i democràtica en vigor que tant d’odi desperta entre els ultradretans. La idea no és nova, ja que ja l’anterior president del Partit Popular, l’infaust Pablo Casado, va proposar una llei de concòrdia a nivell nacional que no va prosperar per la seva inferioritat al Parlament. Per justificar la seva proposta, el castellanolleonès Mañueco va dir sense despentinar-se ni un cabell que la nova llei de concòrdia «servirà com a element de reconciliació i evitarà la utilització de la història per dividir els espanyols». El millor és que ho va dir algú que durant la seva època com a alcalde de Salamanca (càrrec que també va ocupar el seu pare en la dictadura) es va resistir tant com va poder a retirar de la façana de la plaça Mayor de Salamanca el medalló posat a Franco durant la dictadura.
Es podria pensar que, com va manifestar el president del Partit Popular europeu a l’assabentar-se que els seus correligionaris a Espanya havien pactat amb la ultradreta, allò de Fernández Mañueco «fos un accident» i es constrenyés només a Castella i Lleó, una terra on, com ja se sap, la dreta és més dreta que enlloc, però la sorpresa va arribar quan un portaveu del nou PP espanyol, el del teòricament moderat Feijóo, va sortir en suport d’aquell fins i tot superant-lo: «Ja està bé que l’esquerra faci política amb el passat». Sort que Feijóo havia de portar aires nous a la dreta espanyola...
Notícies relacionadesLa concòrdia, diu el diccionari, és l’acord o harmonia entre persones o coses, un ideal del qual ningú pot dissentir tret que estigui en contra de la felicitat. La qüestió és que per aconseguir aquest acord i aquesta harmonia hi ha d’haver respecte entre les persones i avui no sembla que això passi entre els espanyols, una part dels quals exigeixen a l’altra que oblidi el seu passat com si la memòria fos un inconvenient per a la convivència. Torna, així, a la idea de la reconciliació, tan ponderada durant la transició política, basada en l’oblit i no en el coneixement de la nostra història, una cosa que no passa a cap altre país. O pitjor: pretenent que tots els espanyols acceptem, com en els temps de la dictadura, una versió de la història que no té a veure res amb la veritat i sí amb els interessos dels que la defensen.
La concòrdia sense memòria no és concòrdia, és una estafa, un esquer per justificar l’obvi
Pretendre, a més, que això es faci en nom de la concòrdia, que renunciar a buscar les restes dels desapareguts o enterrats en fosses comunes des de la Guerra Civil mentre que alhora s’exigeix memòria i reparació per a les víctimes del terrorisme etarra es consideri normal, que convidar a oblidar successos i noms propis de la dictadura mentre es reivindica en cada moment sigui tingut per harmonia i acord és creure en fantasies o directament prendre per tontos tots els espanyols. La concòrdia sense memòria no és concòrdia, és una estafa, un esquer per justificar l’obvi, que és que qui imposa les condicions en el nou Govern de Castella i Lleó és Vox i no el PP, o que tots dos són el mateix, que és el que li passa al popular Mañueco, en el qual el seu passat i el seu present es confonen de manera que és impossible que ho dissimuli.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
