Tornen les processons

No s’assemblava gaire al que havíem vist a la televisió, el nostre únic contacte amb aquesta tradició. Ni era la impressionant ‘Madrugá’ de Sevilla ni la colpidora ‘Rompida’ de l’hora a Calanda. No era igual d’emocionant, però a mi em va deixar empremta. No tinc clar si va ser l’inesperat de trobar-la per casualitat, sense saber ni tan sols que existia, o el xocant de veure la combinació improbable de fidels entregats amb una massa de turistes en xancletes que no sabien exactament el que estaven veient ni com comportar-se al voltant de les imatges.

Notícies relacionades

La reactivació turística per Setmana Santa serà l’avantsala d’una primavera extraordinària a Barcelona

I al tercer any, va ressuscitar: torna una anhelada Setmana Santa a tot Espanya

Simplement potser em va impactar, en positiu, el valor que tenien les germandats al reclamar un espai públic conquerit per la processó dels guiris una desfilada molt més extensiva en el temps (de març a desembre, Barcelona és seva) i en l’espai (el tap no es produeix, ni de bon tros, només a les Rambles). Vista la nostra eterna confiança en el turisme com a taula de salvació, la dels guiris és una altra processó veritablement sagrada. Una que ens permet tenir Setmana Santa tot l’any i que converteix els desplaçaments dels barcelonins de la zona centre en un autèntic ‘via crucis’.

Molt aviat estarem també davant la processó dels embussos de l’operació tornada o davant la cavalcada de les cares llargues al metro al tornar a la feina. Això sí, amb l’obligatorietat de la mascareta al transport públic potser se’ns nota menys. Es confirma: ha tornat la normalitat prepandèmica i a mi em continua assaltant el mateix dubte dels últims dos anys. ¿Podríem haver aconseguit viure d’una altra manera?