Pros i contres | Article d’Emma Riverola Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
Cel·lofana per a la precarietat
S’apunta com a tendència adquirir roba de segona mà o aprofitar el menjar excedent dels restaurants. I és positiu si és adoptat des d’una consciència ecològica i solidària, no tant si la necessitat és l’únic motor per a la seva adopció
Es ven com a «intercanvi d’experiències, laborals i vitals». S’utilitzen expressions com «forma de vida revolucionària», espai per «crear sinergies», «aprofitament vital»... Però, netejant-ho de poesia, el ‘coliving’ no deixa de ser el compartir pis de sempre. L’opció quan, simplement, no es pot assumir un lloguer tot sol. També s’apunten com a tendència adquirir roba de segona mà o aprofitar el menjar excedent dels restaurants. I totes aquestes propostes són positives si són adoptades des d’una consciència ecològica i solidària o com una forma transitòria de vida, no tant si la necessitat és l’únic motor per a la seva adopció.
La insatisfacció és evident. Bona part dels problemes de salut mental dels joves estan vinculats a la precarietat. La inestabilitat, la sensació de viure a la corda fluixa, la por de no poder construir un futur sòlid... Adornar el problema amb paper de cel·lofana només amaga la inquietud. La impotència continua present, multiplicada per l’engany. I no deixa de ser material explosiu. Davant cada nova proposta només es pot dilucidar si és solució o el pedaç d’un problema. Que l’embelliment del màrqueting no amagui que estem parlant de misèria.
Entretots
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
