Article de Núria Iceta Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
Sant Jordi tossut
L’essencial aquest any serà la gent, els lectors, la voluntat de no voler renunciar a una festa que ens fa únics al món
Aquest és el sisè Sant Jordi seguit que passo en aquesta columna i ja no sé si em queden gaire coses per dir-los. Els repasso per no repetir-me i decideixo fer el contrari, repetir-me. Sé que cada Sant Jordi és diferent. Les clàssiques variables de si cau entre setmana o és festiu, de si plou o no plou, de si tal o qual ha tret llibre o no, han estat superades en els últims tres anys pel tsunami de la pandèmia. El 2020 el vam passar a casa, i el 2021 vam aprofitar l'escletxa entre onades per sortir tímidament tot el que vam poder. Amb tant de zel pel control d’aforament que la gent s'acabava acumulant fora dels recintes. Gran país, com diu un amic meu. El 2022 hem rebentat les costures dels recintes acordonats a Barcelona per crear una superilla literària i a la resta del país imagino que no necessitaran noms per rebatejar la reconquesta lliure dels carrers. Me n’alegro.
Així, doncs, ¿què és el que es repeteix any rere any? Si ens omplim la boca de dir que ara sabem què és l’essencial perquè hem estat a punt de perdre-ho tot, ¿què és l’essencial aquest 2022?
La gent, els lectors, la tossuderia de no voler renunciar a una festa que ens fa únics al món. Només així s’explica el que ens deia Xavier Vidal, llibreter de la Nollegiu en el podcast ‘Punt Volat’: «El del 2020 va ser el millor Sant Jordi de la meva vida» (i els asseguro que no devia ser pel volum de vendes sinó per l’expressió inequívoca d’aquesta tossuderia, de sentir el suport de la gent).
Entretots
Tossudament rebel, des d’aquesta columna m’agrada repetir que de les grans xifres que els mitjans tenen pressa per donar, la llista dels 10 títols més venuts (sobre la qual també hi hauria molt a dir) només representa un 5%-6% del total de la facturació de la jornada.
Per als del gremi és un dia cansat i feliç a parts iguals, i suposo que per als lectors és molt més feliç que cansat, per això sempre goso demanar que tant si compreu com si no, quan passeu per una parada ens mireu als ulls i somrigueu.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
