Article de Xavier Bru de Sala Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
La inviabilitat de JxCat
L’elecció d’un nou líder que substitueixi alhora Carles Puigdemont i Jordi Sànchez es produeix en el context més descoratjador
Poc càstig pronostica l’últim baròmetre del CEO a JxCat. Tot i l’amplada de la forquilla, entre retrocés moderat i severíssima patacada, la tria d’un nou líder que substitueixi alhora Carles Puigdemont i Jordi Sánchez es produeix en el més descoratjador dels contextos. Optimisme, confiança, projecte engrescador... res de tot això, cap dels seus sinònims, rima amb davallada. Encara més, la supervivència de l’artefacte polític creat per Puigdemont depèn de recuperar l’hegemonia en el camp independentista. Però per això caldria, a més de denunciar la claudicació i el servilisme del soci principal del Govern, dibuixar una alternativa creïble que permetés pensar o fer-se la il•lusió que amb JxCat al capdavant, l’horitzó de la independència s’aproximaria en comptes d’allunyar-se..
Això és impossible de fer empassar des d’una formació que està infeudada a ERC i en conseqüència subinfeudada al PSOE. És clar que l’única solució al dilema de ‘ser o no ser’, reduït en aquest cas a un vergonyós ‘semblar o no semblar’ consisteix a sortir del govern, però no per provocar la immediata convocatòria electoral que, doncs mira, encara voldria dir que poden incidir en el calendari sinó per facilitar la continuïtat de la legislatura amb majories d’esquerres i convertir-se en la pobra veu sense vot que clama en el desert.
Els que com Josep Rull i altres aspirants a màxim dirigent somien en una mena de convergència, més aviat conservadora, independentista sense ambigüitats i alhora realista, és a dir sense full de ruta, s’han trobat la plaça ocupada pels republicans. Mentre no admetin la magnitud de la derrota del 2017 no estaran en condicions de construir un discurs coherent. És clar que per passar del no surrender a derrotats haurien desempallegar-se de Puigdemont, deixar-lo tirat a la via morta del Consell per la República i esperar que calli en comptes d’apuntar-se a les diatribes dels que, com Clara Ponsatí, ja els considera tan capcots i acomodaticis que poc els falta per ingressar a les files dels traïdors.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
