Els negocis de Piqué i Rubiales

Malgrat que algunes de les informacions ja eren conegudes, la publicació de les converses entre Gerard Piqué, al capdavant de l’empresa Kosmos, i el president de la Reial Federació Espanyola de Futbol (RFEF), Luis Rubiales, aporten alguns detalls significatius en relació amb el contracte de la RFEF amb la companyia pública Sela de l’Aràbia Saudita. Aquest document que ja va sortir a la llum el 2019 estipula la celebració de la Supercopa espanyola de futbol durant sis edicions, a partir del 2020, en el regne saudita, a canvi de 40 milions d’euros per cada edició, amb una comissió del 10% (4 milions) per a l’empresa del futbolista. Tant Rubiales («és un acord exemplar») com Piqué («no s’ha res erroni, ni moralment ni legalment») han defensat la legalitat de l’operació i de les comissions percebudes, una cosa que, en principi està fora de dubte, tot i que suscita preguntes de tot tipus (especialment ètiques) quan tant l’un com l’altre han volgut recalcar que la celebració d’un esdeveniment de tanta envergadura no només no és una justificació del règim dictatorial sinó una possibilitat d’avançar en la lluita pels drets humans. 

Es tracta, ras i curt, d’un negoci en el qual es generen beneficis entre els clubs participants, la federació i l’empresa de Piqué, Kosmos, a costa d’una maniobra de propaganda de les monarquies del Golf que veuen, en el futbol, un aparador per blanquejar la seva imatge internacional, com també es pretén amb el Mundial de Qatar. 

Gerard Piqué, un esportista peculiar que és molt sagaç al món dels emprenedors, ha sigut notícia per diverses accions empresarials, des de la renovació de la Copa Davis fins a la producció de documentals tan controvertits com el de Griezmann, la compra de l’Andorra, el Mundial de globus aerostàtics o aventures en el terreny dels e-sports, però aquesta vegada fa incursió en un terreny que pot qualificar-se directament com de conflicte d’interessos. Deixant de banda el fet d’establir negocis amb règims com el saudita, que sigui un futbolista en actiu, participant d’un dels equips de la competició que ell mateix, com a empresari, dissenya i produeix, per dir-ho així, genera un conflicte d’interessos de tall moral difícil de defensar. Una mala praxi que quedaria reclosa en el terreny de les opinions sobre motius ètics, però que ara, a més, planteja un singular debat entre el fet d’erigir-se en jutge i part d’una mateixa causa, és a dir, entre ser l’empresari que promociona un torneig en el qual també intervé com a protagonista. 

La familiaritat del to de les converses i anècdotes com el fet que Piqué demanés ajuda a Rubiales per entrar en la selecció per als Jocs Olímpics de Tòquio fan oscil·lar l’assumpte entre la comèdia de costums, la picaresca d’alt nivell i el rampell a què ens té acostumats el central blaugrana, sempre disposat a compaginar assumptes empresarials i esportius, sense embuts. I és un bon motiu de reflexió per veure fins on el futbol s’ha convertit en un negoci, més enllà dels interessos dels aficionats corrents.