Lliçons i deures per a Sant Jordi 2023

Sant Jordi és indestructible

Potser no ens adonem que de tots els grans esdeveniments que se celebren al nostre país només un té la capacitat de mobilitzar milions de persones sense necessitat de cap campanya de màrqueting. És una festa popular única al món, convertida en una tradició ineludible, com demostren les milers de persones que, fins i tot plovent o granissant, van aguantar estoicament sota la pluja: vaig ser testimoni de com una dona de 85 anys va suportar sense paraigua una llarguíssima cua, durant més d’una hora, totes les inclemències del temps sota un temporal apocalíptic només per tenir la firma, i sobretot el carinyo, de Pablo Iglesias.

Sant Jordi és per als vianants

Malgrat el mal temps, la jornada va demostrar l’èxit de la iniciativa de la superilla de Sant Jordi. L’experiència de tallar per primera vegada la gran majoria dels carrers centrals de l’Eixample va permetre donar cabuda a les grans riuades de gent i va facilitar els desplaçaments a peu. Els embussos que es produïen en algunes zones del passeig de Gràcia abans de la pandèmia provocaven que en alguns punts les llibreries arribessin a ser inoperatives. A més, associar una festa com la de Sant Jordi a la nova mobilitat que prioritza el vianant per sobre del cotxe és intel·ligent i bo per a tothom. El que sí que caldria millorar és la velocitat d’evacuació en cas de temporal o accident, però el que és evident és que la superilla ja no té marxa enrere.

Sant Jordi és exterior

Hi ha qui, a posteriori, ha lamentat que Barcelona no tingués alternatives a cobert en cas de mal temps. Qui diu això sembla que desconegui que no hi pot haver cap recinte interior que pugui fer de llibreria milions de persones àvides de comprar llibres en poques hores. Però és que, a més, la festa de Sant Jordi ha sigut concebuda per disfrutar-se a l’exterior, i el passeig és consubstancial a l’acte de comprar llibres i roses. Per això, més que modificar la naturalesa de la festa, sembla més assenyat, en pròximes edicions, preveure carpes més sòlides o tenir assegurances contractades per compensar les pèrdues dels llibres molls (com fa, per exemple, tota la pagesia).

¿Sant Jordi sense descompte?

Quan, fa més de cinquanta anys, Sant Jordi era encara una festa tendra i poc consolidada s’entenia per què era necessari el descompte del 10%. L’estímul del preu va ajudar durant les primeres dècades que la gent es fes seva aquesta tradició. Però actualment és molt difícil de justificar: ¿algú s’imagina que el dia 24 de desembre les pastisseries s’unissin per rebaixar el preu del torró de Xixona? Aquest any, per exemple, es podria haver compensat una part dels llibres danyats si no s’hagués aplicat el 10% de descompte, que assumeixen a parts iguals llibreters i editors. A hores d’ara, és difícilment defensable que la motivació de compra aquest dia tan especial sigui el preu.

¿Sant Jordi un sol dia?

Des de fa molts anys, hi ha una discussió entre els que volen convertir el dia de Sant Jordi en una setmana de Sant Jordi i els que advoquen per no tocar el que ja funciona. No obstant, les pèrdues ocasionades pel vendaval conviden a la reflexió, i potser un punt mitjà seria convertir el Sant Jordi 2023 (que cau en diumenge) en el cap de setmana de Sant Jordi, i aprofitar així la infraestructura per al dia abans, dissabte. Això permetria minimitzar els riscos generats pel mal temps. Sembla cada vegada més inassumible posar tots els ous en la meteorologia d’un sol dia.

Notícies relacionades

Una superilla literària al centre de Barcelona concentrarà el Sant Jordi 2022

Twitter era una cerveseria de Múnic

Sant Jordi pot evolucionar

Que Sant Jordi sigui indestructible no vol dir que no pugui millorar. Per exemple, reflexionar sobre si els llibreters, que són els que de veritat saben vendre, han de tenir encara més i millor espai: una idea seria que les llibreries guanyessin metres, es quedessin amb l’espai del passeig de Gràcia i els editors ocupessin altres carrers. Per exemple, organitzar millor les cues de les firmes dels autors: l’experiència acumulada hauria de servir per evitar que autors que generen grans cues bloquegin el poc públic que tenen els més modestos. O, per exemple, modernitzar i unificar la retolació de les carpes per donar una imatge encara més cuidada.