La batalla cultural a les xarxes

Avui dia cap comentari passa inadvertit a les xarxes socials. Assistim a una guerra cultural despietada i infundada. Despietada perquè l’anonimat és una nova arma que serveix per atacar sense pietat tot allò que és diferent ideològicament, però també tot allò que es distingeix per marcar una tendència optimista i positiva en qualsevol àmbit.

Batalla cultural infundada perquè opinar és gratis, i a les xarxes predominen doctrines barates que no tenen cap més objectiu que crispar, mentir, generar inquietud social i desestabilitzar. Diferent és opinar amb criteri i fonament, una cosa que brilla per la seva absència en aquesta guerra cultural, perquè aquesta batalla no va d’això, no va de fer pensar ni de desenvolupar esperit crític, sinó de tapar tot el que és positiu, d’enterbolir i embolicar per crear negativitat i malestar social. ¡Que guanyi el caos!

I tot això es fa amb una enorme habilitat, fins al punt de convertir una cosa positiva en una cosa invisible perquè al final sobresurti el negatiu, la seva doctrina.

Les guerres no es poden guanyar sense exèrcits, i aquesta concretament s’ha preparat amb la creació d’exèrcits disciplinats, disposats a tot en aquesta batalla cultural que volen guanyar a les xarxes socials. La lògica és simple. Hi ha molts soldats, la immensa majoria sense identitat, bots desplegats amb objectius molt estratègics, i com en la majoria de les batalles, hi ha pocs generals que donen la cara, perquè el seu objectiu és que d’altres la donin per ells, no embrutar-se per no desgastar-se. Aquesta és la primera fase d’aquesta guerra, penetrar i expandir influència a les xarxes; generalitzar l’acció d’opinants i experts en malmetre i intoxicar en totes les àrees possibles. Evidentment, no totes les àrees són objecte d’aquesta batalla, però algunes són objectiu estratègic: la igualtat, la immigració, la memòria democràtica, l’educació, etc. 

Centrem-nos en educació, sobre la qual tothom opina i creu saber què és el millor per a l’educació i formació de nens i joves d’aquest país. La realitat és que pocs coneixen com funciona el nostre sistema educatiu, en què consisteix la normativa existent i sobretot, una cosa important, de qui depèn la gestió de l’educació al nostre país. L’Estat dicta una norma bàsica i les comunitats autònomes la desenvolupen (l’horari i currículum, entre el 40% i el 50% on hi ha llengua cooficial) i la gestionen.

Des que es va aprovar la LOMLOE assistim a una intermitent i vergonyosa campanya de difamacions i atacs que posen en dubte la qualitat del nostre sistema educatiu. Aquesta campanya té dues estratègies ben diferenciades. D’una banda, la mentida: el tancament dels centres d’educació especial, el final de l’educació concertada, la desaparició de la filosofia, l’eliminació de continguts essencials en diferents àrees, el regal d’aprovats i baixada del nivell educatiu, etc. I amb això no aconsegueixen més que generar desconfiança en la qualitat de la nostra educació, i de passada en la professionalitat dels nostres docents.

D’altra banda, la segona estratègia consisteix a tapar i qüestionar tot el positiu que està realitzant el govern en totes les àrees. Concretament, en l’educació espanyola, s’està emprenent una profunda i necessària transformació per homologar-la amb els països de l’entorn europeu. Una transformació que consisteix bàsicament en un nou currículum educatiu, amb metodologies alternatives amb què treballar-lo i un sistema d’avaluació coherent amb tot això. Una transformació que requereix més equitat i un marc global d’inclusió. 

No obstant, aquests objectius es converteixen en adoctrinament per als que volen convertir l’educació en sectarisme. El fons és l’eliminació de principis democràtics que emanen de la Constitució espanyola, la tornada a la uniformitat, al pensament únic, adeu a l’anàlisi i al desenvolupament de l’esperit crític. 

¿És potser raonable pensar que una reforma educativa pretén que l’alumnat abandoni l’esforç i que baixi el nivell acadèmic o que desapareguin continguts essencials? El raonable és pensar el contrari, que quan alguna cosa no acaba de funcionar adequadament, s’ha de reformar. Continuem tenint una elevada taxa de fracàs escolar, es repeteix curs en excés sense que es millorin resultats i hi ha un elevat grau de desmotivació de l’alumnat pel currículum, pel que aprenen i com ho aprenen. 

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

No obstant, les xarxes s’omplen de comentaris sense base normativa, científica o sentit comú. Tot s’hi val, tot i que s’insulti la intel·ligència humana amb mentides, opinions ofensives i descrèdit del nostre sistema educatiu. Poc favor s’està fent a la millora de l’educació al nostre país amb aquest despropòsit, menys encara a la democràcia quan es tapa la veritat i es deforma la realitat. 

La penetració d’aquesta mala praxi s’ha estès de manera perillosa, no només s’ataca a polítics sinó a qualsevol persona o professional que manifesta una opinió diferent. ¿On queda la veritable llibertat d’opinió? Les xarxes socials són un mitjà d’expressió, una via ràpida d’informació, no permetem que aquells que no creuen en la igualtat i en la llibertat guanyin la batalla cultural a les xarxes i acabin amb una cosa tan important com és el dret a la informació veraç i la nostra llibertat d’expressió, la de tots i totes.