Paradistes al puto carrer

És fàcil de dir això un cop passada la diada, d’acord: no és una cosa a decidir d’un dia per l’altre i amb la previsió meteorològica, ja se sap, mai no se sap.

Que no es va fer res, en fi, i que, divendres nit, la consigna era endavant amb tot, creuem els dits i ja es veurà. I el que es va veure, a banda d’una ciutadania bolcada en la compra de llibres (com pot arribar a ser de forta una tradició), és que llibreters, editors i venedors de roses, aquell dia estàvem al puto carrer, totalment desprotegits.

No hi ha una assegurança, no hi ha un pla B, no hi ha, per no haver-hi (i això és molt greu) un plànol amb les sortides d’emergència marcades, cap sessió informativa de prevenció de riscos, cap pla d’evacuació massiva.

Notícies relacionades

Algunes llibreries reporten danys de fins a 14.000 euros per les tempestes de Sant Jordi

Els llibres mullats

A passeig de Gràcia, tots xops, amb la parada destrossada, uns quants, després de parlar amb els responsables del nostre tram i d’escoltar com ens dien que féssim el que volguèssim, que si la furgoneta aconseguia passar, ells no dirien res, vam descobrir que es podia entrar per Rosselló, contra direcció, perquè no hi havia policia, i això és el que vam fer. A la plaça Reial, van haver de desmuntar les parades per treure-les (centenars de llibres, les taules, els tendals que hi quedaven) a pols entre tothom que hi podien arreplegar.

Podia haver passat alguna cosa molt més grossa. Hi ha uns responsables de tot això que haurien de començar a fer-se càrrec del desastre.