Article de Liliana Arroyo Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
Ni Twitter ni Musk, parlem de plutocràcia
El magnat no està només adquirint una empresa, des del privilegi compra la capacitat de fer el món una mica més a la seva mesura.
Musk té la particularitat que faci el que faci té el món mirant-lo. Tant si fa una piulada, com si presenta un projecte o fa una operació financera. Ha estat immers en mil i una controvèrsies i la seva figura no entén de termes mitjos entre la idolatria i el menyspreu. Si algú us pregunta què passarà amb Twitter a partir d’ara, la resposta honesta és que no en tenim ni idea. L’efecte Musk precisament es basa en la impulsivitat d’algú que se sap per damunt del bé i del mal. Li reconeixerem que els seus projectes cabdals (Tesla o Spacex) tenen la virtut de posar la disrupció a favor de crear productes punters a costos reduïts (que no populars, però també és un exponent de la innovació sense escrúpols.
Permeteu-me que em generi dubtes, doncs, quan es proclama en tant que “absolutista de la llibertat d’expressió”. La combinació de termes d’entrada em genera neguit, la nostàlgia il·lustrada de les llibertats com un dret individual absolut oblida que la vida en societats diverses i complexes és una negociació constant. En aquest cas, a més hem de sumar el joc de poder que implica poder comprar l’altaveu i fer-te’l a la teva mida quan les regles del joc no t’agraden. Això, en el context d’una plutocràcia copada d’homes blancs, on s’inclouen els propietaris de les plataformes que sostenen la nostra vida digital. Musk no està només adquirint una empresa, des del privilegi compra la capacitat de fer el món una mica més a la seva mida.
Entretots
Me n’alegro que moltes persones a Twitter estiguin mostrant desconfort i anunciant que marxen cap a Mastodon (una plataforma descentralitzada i de codi obert). Me n’alegraria més si fos perquè hem entès que les alternatives existeixen i que no cal ser multimilionari per poder utilitzar xarxes fetes des de i per a la comunitat, amb transparència i sense interfícies que pretenen modelar la nostra conducta amb ànim de lucre. Doncs Elon, si el que es volies era preservar la democràcia i garantir la llibertat d’expressió, aquests 44 milions els podries haver posat al servei dels centenars d’organitzacions que des de fa dècades lluiten precisament per això arreu del planeta.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
