Pendents del gas

L’acord aconseguit a Brussel·les per Espanya i Portugal per limitar el preu del gas que s’utilitza per generar electricitat ha sigut considerat pel Govern com una bona notícia per als consumidors (els que tenen la tarifa regulada), però és necessari esperar que arribi la factura de la llum del maig per avaluar fins a quin punt les esperances es reflecteixen en un abaratiment substancial del servei. D’acord amb què s’ha aconseguit sobre el paper i la seva aplicació durant 12 mesos, el megawatt hora quedarà fixat en 40 euros en el mercat majorista a l’inici de la vigència de l’acord, que arribaran als 50 euros de mitjana quan faci un any. Però no es poden desdenyar algunes incògnites sobre el funcionament del mercat i donar per segur que el rebut de la llum serà fins a un 54% inferior que l’actual com ha declarat la ministra Teresa Ribera, que ha negociat a Brussel·les el límit del preu del gas que repercuteix en el de l’electricitat.

És un fet que la situació d’Espanya i Portugal és substancialment millor que a la immensa majoria de països europeus quant a les fonts de subministrament de gas –la seva dependència del comprat a Rússia és mínima i disposen d’un parc suficient de plantes gasificadores de gas liquat–, però aquests no són prou factors per no estar atents a possibles contratemps. No sense exagerar, alguns mitjans han parlat d’Iberexit per referir-se al que s’ha acordat i no són poques les veus que entenen que l’excepció pactada amb Espanya i Portugal –l’illa energètica– perjudica la cohesió del mercat únic en una situació de màxima incertesa a causa de la guerra d’Ucraïna. De moment, la companyia estatal russa Gazprom va tallar ahir el subministrament a Polònia i Bulgària per negar-se a pagar el servei en rubles i és imprevisible quines altres mesures de pressió pot decidir Vladímir Putin en resposta a les sancions imposades per la Unió Europea, i com poden repercutir en el conjunt de la UE.

A més, encara s’ha de concretar la reacció algeriana al recolzament espanyol a la solució autonòmica per al Sàhara Occidental defensada pel Marroc. El Govern d’Alger ha avançat que és possible una revisió del preu del gas que envia a la Península –però es desconeix a quant pot pujar un eventual augment del preu– i amenaça fins i tot de rescindir el contracte si el gas venut a Espanya que tornarà a creuar el territori marroquí arriba a beneficiar el regne alauita. El Govern espanyol s’ha prodigat en declaracions sobre la fiabilitat del subministrador, però aquesta condició no és incompatible amb un encariment del preu de compra i el seu possible efecte en els consumidors.

L’única cosa totalment certa és que la dependència energètica europea debilita la seva capacitat de resistència en una situació de crisi global, i tots els plans b insinuats i d’aplicació d’aquí a l’hivern que ve vaticinen, en el millor dels casos, un sobrepreu de les importacions si es prescindeix del gas rus. Perquè les reserves a Europa arribin al 90% abans no torni el fred no hi ha cap més remei que acudir als països del Golf, Algèria i els Estats Units, i tot i així aquesta serà una solució momentània i molt costosa, potser difícilment sostenible a mitjà termini i en tant que avança la transformació del model energètic. I amb algunes solucions tècnicament viables, que alleugin de les carències presents, com la connexió amb Europa de la xarxa peninsular a través de França, tants cops invocada i mai executada. D’aquí algunes de les limitacions a la lògica de l’illa energètica hispanoportuguesa, l’eficàcia pràctica de la qual queda pendent de comprovació amb el rebut que al maig rebin els particulars i les empreses.