¿Apropiació? Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
C. Tangana: ‘El madrileño’ o ‘El andaluz’
No he vist que s’acusi C. Tangana de fer-se seus estils que no li són propis, com sí que li va ocórrer a Rosalia
Dissabte vaig anar al concert de C. Tangana al Palau Sant Jordi. No és que sigui una gran fan, però m’agraden algunes cançons i pensava que seria divertit acudir a un concert com els d’abans. Vaig comprar les entrades en ple desert ‘covidtós’, després de mesos amb les restriccions dinamitant les nostres ànsies de vida social i erosionant la salut mental. Ganes de primavera, de sortir a ballar, que passin coses; tot i que sigui al concert d’un paio que no em cau especialment bé.
No es pot negar que va ser un concertàs. Si alguna cosa és C. Tangana és intel·ligent. Per això es va plantar a l’escenari acompanyat pels millors músics del panorama actual amb una producció mil·limetrada i planificada fins a l’últim detall. Com a espectacle, un 10. Cançó rere cançó, no obstant, no podia deixar de preguntar-me una cosa: ¿per què aquest disc ple de guitarres, cadències i picades de mans andaluses es diu ‘El madrileño’? ¿Què té de madrileny un disc en què el flamenc és l’eix central? ¿No seria més encertat titular-lo ‘El andaluz’?
Notícies relacionades
És difícil establir les línies d’on comença l’apropiació cultural, però a aquesta filla d’andalusos no se li deixa de fer estrany presenciar com l’andalús sempre fascina més quan és algú no andalús qui el performa. L’apropiació de l’andalús fent-lo passar per una cosa madrilenya o espanyola no és res que no hàgim vist abans. És exactament el mateix que es va fer durant el règim franquista amb Marisol, que es va convertir en màxim exponent de l’espanyolitat quan, en realitat, el que encarnava era pura cultura andalusa.
No obstant, no deixa de ser curiós no haver sentit mai un debat encès sobre aquest tema. No he vist que s’acusi C. Tangana de fer-se seus estils que no li són propis, com sí que li va ocórrer a Rosalía, per exemple; durament criticada per apropiar-se del flamenc, primer, i per experimentar i transformar-lo, després. No és només que a ell no se li retregui, no; és que és precisament per això que se l’elogia. ¿Doble arrasador a la indústria de la música? ¡No, què va! ¡Impossible!
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
