Tribuna | Gemma Ubasart Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
Sí, s’espia
La compareixença de Bolaños reforça la hipòtesi que hi ha individus en el ‘deep state’ que ha anat per lliure, i una part de l’Estat ha actuat contra el Govern central
Aquest dilluns ens hem llevat amb la convocatòria, d’urgència i en un dia festiu a diverses comunitats autònomes, d’una compareixença pública d’Isabel Rodríguez, portaveu del Govern, i Félix Bolaños, ministre de la presidència. L’expectació estava servida. Entre bambolines es comentaven dues possibles temàtiques que podrien justificar la roda de premsa: noves informacions i/o accions relatives al cas d’espionatge a independentistes, o el retorn del rei emèrit. A mig matí s’aclarien els dubtes: es parlava d’espionatge però amb un pronunciat gir en el guió.Així doncs, Bolaños exposava que, segons informacions procedents del Centre Criptològic Nacional, dependent del CNI, els telèfons del president Pedro Sánchez i la ministra de Defensa Margarita Robles haurien sigut infectats amb el ‘software’ Pegasus. El telèfon de Sánchez hauria patit dues intrusions el maig del 2021 i el de Robles, només una el juny del mateix any. Ha sigut una declaració curta, sense un relat tancat i amb inconcrecions. Però pot obrir nous escenaris d’anàlisi i actuació. Anem pas a pas.
Intrusions il·lícites i externes
Primer, el ministre ha parlat d’«intrusions il·lícites i externes» i d’una actuació «aliena a organismes estatals i que no compten amb autorització judicial». Sabent que el programa Pegasus es ven a estats, l’adjectiu ‘externes’ només pot portar-nos a dos tipus de protagonistes: actors externs del país, això és, governs estrangers; o actors externs al Govern central, això és, membres del CNI o cossos policials. Preguntat pels periodistes presents a la sala, Bolaños semblava estar descartant la primera opció (tot i que no ha sigut explícit). I la segona ens dirigeix a l’existència d’actuacions d’instàncies estatals sense control judicial o polític.
Més informació sobre el cas també ens la pot donar el «temps» en què es porten a terme les intrusions. Entre maig-juny del 2021 es produeix la important crisi entre Espanya i el Marroc tensant l’entesa entre els dos països fins a dates recents: una entrada massiva d’immigrants a Ceuta encoratjada per Rabat com a reacció al fet d’haver prestat assistència mèdica al líder del Front Polisario. Ara bé, l’actual recuperació de relacions diplomàtiques entre els dos estats fa pensar que el ministre Bolaños no està buscant atacar aquest flanc. També resulta pertinent recordar que en aquells mateixos dies a l’arena estatal s’estava aplanant el camí per a l’aprovació dels indults als presos independentistes. Aquesta mesura comptava amb una forta oposició a la dreta política i mediàtica, així com també a diversos operadors dels instruments punitius de l’Estat.
Una ordenació lògica dels ingredients posats a sobre de la taula en la compareixença del ministre de la presidència portaria a reforçar la hipòtesi que moltes defensem: que hi ha individus en el ‘deep’ state que ha anat per lliure. I que hi ha una part de l’Estat que ha actuat contra el Govern central En aquest marc de deriva il·liberal podrien incloure’s perfectament part de les escoltes a independentistes catalans. Ara bé, aquesta és la hipòtesi que Robles va voler refutar al Senat i al Congrés, defensant per tots els mitjans el CNI i tots els seus integrants.
¿Correcció a Robles?
El ministre ha insistit que «a Espanya, en una democràcia com la nostra, totes les intervencions estatals es produeixen per organismes judicials i amb autorització judicial». Tot i que aquesta frase podia interpretar-se com un recolzament al discurs de Robles, també pot obrir –intentant salvar el, segons la meva opinió, insalvable cap de la ministra de Defensa– la via del reconeixement que a les entranyes de l’Estat passen coses. En temes tan delicats com el que ens incumbeix seria desitjable més claredat per part dels responsables polítics. Però personalment ja em serveix si això va seguit d’una profunda investigació i depuració de responsabilitats. I sobretot de la implantació de mesures perquè hi hagi més control judicial i polític de les actuacions dels serveis d’intel·ligència (i policials si és el cas).
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.