Article d’Albert Soler Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
Oriol Mitjà ens estima
Quan té unes dècimes de febre ja surt per diaris i teles per alertar-nos que anem per mal camí. Una tabarra inaguantable, que espero que almenys li serveixi per vendre llibres, que d’això es deu tractar.
Com revela la traducció al castellà del seu cognom, Oriol Mitjà és una ‘medianía’. Ha passat de ser el gendre que voldria tota mare catalana a ser el parent capaç d’amargar el dinar familiar amb les seves previsions apocalíptiques, un Niño Becerra de la salut, dels virus en lloc dels números.
–Soc molt feliç que avui ens hàgim reunit tots aquí, família. Llàstima que al pròxim dinar ja no quedarem ni la meitat, amb la de greixos i colesterol que porta aquest tiberi.
Cada vegada que el nostre Oriol està fumut, surt a tots els mitjans fent crides a penedir-se, que la fi del món és a prop. Jo desitjo molts anys de salut a l’Oriol, i no perquè l’apreciï especialment, sinó perquè mentre està sa, almenys ens deixa en pau, que aquest home, quan té unes dècimes de febre ja surt per diaris i teles per alertar-nos que anem per mal camí. Una tabarra inaguantable, que espero que almenys li serveixi per vendre llibres, que d’això es deu tractar.
Entretots
Jo vaig escriure ja fa temps que una societat en la qual manessin els metges seria una dictadura insuportable, i el Col·legi de Metges, tan poca feina deu tenir, es va indignar de tal manera que més que un col·legi tinc la intuïció que és un parvulari. Amb els metges al poder, no menjaríem carn vermella, no fumaríem, no beuríem alcohol ni cafè, ens rentaríem les mans cinc vegades al dia i, per si no fos prou, cardaríem amb preservatiu. Com en l’acudit d’Eugeni, no viuríem més, però se’ns faria més llarg. Mitjà ens estima, i per això vol que la vida se’ns faci llarga, inacabable, eterna, tot i que, si segueix així, el que aconseguirà és que preguem que algú ens ajudi a posar-li fi. No hi ha mitjà en el qual no aparegui Oriol Mitjà per amargar-nos la vida, temo veure’l aviat a les tapes del iogurt: «¡Tira això, desgraciat, que porta greixos i sucre refinat!».
Potser mentre escric això, el pobre Oriol ha agafat conjuntivitis, i sortirà demà a exigir que tots utilitzem ulleres de sol. O pateix els primers símptomes d’alopècia, i apareixerà a la tele a recomanar-nos un xampú. No sé si aquest noi és epidemiòleg o no, de fet, no sé ni què dimonis és un epidemiòleg, del que estic segur és que la millor solució contra la pandèmia és la mascareta. Però així, en singular: que algú estrenyi ben fort la que porta Mitjà, fins que no pugui parlar.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.