Article Jenn Díaz Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.

Tendresa amagada

Els protagonistes de ‘Heartstopper’ a poc a poc deixen anar les pors i les inseguretats, i s’acompanyen l’un a l’altre, i avancen junts

'Heartstopper' és, probablement, la sèrie més dolça i tendra que he vist darrerament. Jo, que no vaig haver-me d’amagar durant la meva adolescència per estimar les persones que vaig estimar, no podia deixar d’empatitzar amb els personatges: dos nois que descobreixen l’amor, els vincles i la sexualitat enmig de l’hostilitat d’un món que ens vol a tots dins de les caselles que alguns van decidir que eren les correctes. Veig, també, que malgrat la indubtable tendresa i dolçor de la història, en el meu entorn ha despertat també altres sentiments: la sensació que a ells i elles, homes i dones del col·lectiu LGTBI, els van robar la llibertat, l’entusiasme i l’alegria dels primers amors.

Notícies relacionades

Els personatges principals de 'Heartstopper', Nick i Charlie, comencen amagant una tendresa que els desborda. Comencen. Però mica en mica deixen anar les pors i les inseguretats, i s’acompanyen l’un a l’altre, i avancen plegats. No obvien la mirada aliena, perquè sovint és una mirada hostil i cal tenir-la present, però avancen. Jo me’ls miro endolcida i somric amb cada capítol, però, com dic, veig en el meu entorn persones que fan memòria i se n’adonen: els van prendre la capacitat d’estimar desacomplexadament, que és com s’estima les primeres vegades; sense presses, sense recances, sense pors, sense expectatives; alliberats de tot i de tothom, a glopades.

Entretots

Publica una carta del lector

Escriu un post per publicar a l'edició impresa i a la web

Penso en el jovent d’avui en dia, en la quantitat de referents que tenen al seu abast —en Charlie i en Nick, per exemple— que els poden servir per entendre que l’odi dels altres és precisament això, dels altres; i que no l’han d’assumir com a propi, ni l’han d’interioritzar —penso en Nanette, de Hannah Gadsby— ni se l’han d’empassar. Existeix i el patiran, però també hi ha altres mirades, altres relats, altres testimonis i altres narratives sobre l’amor LGTBI. Penso, també, en el discurs transfòbic que no ve de l’extremadreta tradicional i la dreta més rància i reaccionària. Penso en com el seu odi pretèn robar a tantes persones la seva tendresa, el respecte dels demés i l’empatia. Volen amagar existències —com si això fos possible-.

Temes:

Llibres

Inicia sessió 0 Comentaris