Article de Montse Mínguez Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
100 dies de reforma laboral
Amb les dades d’ocupació davant, caldria preguntar als 174 diputats i diputades que van votar en contra de la reforma laboral si avui mantindrien el sentit del seu vot
El millor símptoma de la recuperació econòmica d’un país és el comportament del seu mercat laboral. Ens trobem en un moment difícil marcat pels efectes encara de la pandèmia i de la guerra a Ucraïna, però les dades publicades sobre afiliació i atur del mes d’abril demostren que la recuperació està sent robusta i que la reforma laboral, que genera ja més i millors llocs de treball, hi ha contribuït.
Just quan es compleixen 100 dies de l’aprovació de la reforma laboral, per primera vegada en la història del nostre país se supera la barrera dels 20 milions de persones afiliades a la Seguretat Social. Tenim mig milió de persones més treballant que abans de l’inici de la pandèmia.
El mandat que té la nova reforma laboral és l’aposta decidida pel contracte indefinit al nostre país. És a dir, acabar amb la feliç temporalitat. Amb les dades a la mà, observem com la contractació fixa es dispara: dels 1.450.093 contractes firmats, 698.646 són contractes indefinits. Fa quatre mesos aquests contractes representaven el 10% i ara gairebé arriben al 50%, és a dir un de cada dos contractes que avui es firmen, són indefinits davant l’un de cada 10 de fa quatre mesos.
Un altre mandat de la reforma laboral és lluitar contra la precarietat laboral i s’està aconseguint. S’ha produït una reducció inèdita dels contractes de durada inferior a una setmana. Just abans de la reforma laboral representaven un 70% i avui representen el 30%, amb la qual cosa s’ha aconseguit millorar notablement la qualitat de l’ocupació, gràcies al mecanisme de desincentiu inclòs en la reforma laboral.
Si les dades les llegim des del punt de vista de l’atur, aquest mes s’ha produït la reducció més important de l’atur a nivell interanual de la sèrie històrica. En un any l’atur ha disminuït en gairebé 900.000 persones. Avui tenim 3.022.000 persones a l’atur i per trobar una xifra semblant en la sèrie històrica hem de retrocedir fins al 2008. Durant el mandat de Rajoy, sense pandèmia i sense guerra, la taxa d’atur va arribar a estar en el 27% i la taxa d’atur juvenil en el 56%, és a dir de cada 10 joves gairebé sis estaven en atur. Avui la taxa d’atur juvenil ha caigut 10 punts i cada vegada és menor la bretxa amb els països europeus.
Entretots
Les dades mostren de forma rotunda els beneficis que la reforma laboral està generant per al nostre mercat laboral, davant les prediccions pessimistes que feien alguns. Amb aquests resultats davant, caldria preguntar als 174 diputats i diputades que van votar en contra d’aquesta mesura si avui mantindrien el sentit del seu vot. Estic convençuda que no.
Com va dir Salvador Illa en un recent acte sobre política industrial de la Fundació Campalans, els que diuen ser ‘molt d’esquerres’ i els que diuen ser ‘molt defensors de les polítiques d’Estat’ han votat ‘no’ a la reforma laboral i van votar ‘no’ al decret de mesures per pal·liar els efectes de la guerra d’Ucraïna.
Així que ¿què té aquest vot d’esquerres? Y ¿què té aquest vot de política d’Estat?
La resposta és: res. I res, segons el diccionari de la Real Academia Española, és sinònim d’inexistent.
Els i les socialistes complim aquesta setmana 143 anys d’història, i els complim orgullosos i orgulloses perquè al llarg de la nostra història la paraula ‘res’ no ha figurat en el nostre historial dels fets. Som inconformistes, reformistes i ferms defensors dels drets i llibertats de les persones. No treballem per no aconseguir ‘res’ i ser ‘inexistents’ sinó al contrari, treballem per aconseguir ‘molt’ i perquè amb la nostra ‘existència’ puguem contribuir a millorar la qualitat de vida dels espanyols i espanyoles.
