Les crisis actuals posen en qüestió la manera com produïm els nostres aliments

Durant el període més agut de la pandèmia les condicions de confinament a les que vam estar sotmesos ens reduïen les possibilitats d’escollir els aliments. Cal admetre que el sistema va funcionar prou bé i a Europa, en general, no hi va haver problemes d’abastiment. Però la crisi ha posat al descobert les febleses del sistema de transport i la nostra dependència d’una logística que es va fent més complexa cada dia. Aquesta situació s’ha agreujat per la guerra d’Ucraïna. Aquest país i Rússia són grans productors de conreus bàsics entre ells del blat i d’aquest cereal, i altres com el blat de moro o lleguminoses com la soja depèn la nostra alimentació i l’elaboració de pinsos pels animals que mengem. Com a conseqüència el preu del menjar va pujant. A Europa molts ens ho podem permetre però la gent amb problemes per accedir a un menjar suficient pot anar creixent i països com els del Nord d’Àfrica tindran problemes per mantenir el preu del pa que, com a tot arreu, és la base de l’alimentació.

Al mateix temps, els informes que van apareixent ens diuen que els efectes de la producció d’aliments sobre els canvis que observem en el clima són importants. En termes generals la producció d’aliments representa el 20% de les emissions de gasos amb efectes sobre el clima i fa servir fins el 90% de l’aigua fresca que consumim. Els efectes sobre l’ús del sol i la biodiversitat són també clars. Per tant, si ens proposem reduir l’impacte que tenen les nostres activitats sobre el medi ambient hem de repensar aquelles activitats de producció d’aliments que tenen efectes més importants. L’impacte de certs productes rics en nitrogen, l’efecte dels residus animals o la necessitat de noves terres estan són algunes de les activitats que han estat assenyalades i que van lligades a la producció d’aliments d’origen animal. Per tant ajustar les nostres dietes sembla ser necessari. Al mateix temps ja sabem que la nostra dieta és un factor clau per la nostra salut.

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

El que passa és que en el temes de canvi climàtic potser podríem deixar de viatjar o podríem escalfar menys les nostres cases, però no podem deixar de menjar. A més, la població humana segueix creixent i per tant la demanda d’aliments no sembla que vagi a disminuir. Els estudis que es van fent permeten d’avaluar quines pràctiques són les que tenen més efectes sobre la producció i el medi ambient. Per tant la producció d’aliments, com ho és també la producció d’energia, és una qüestió en la qual cal definir uns principis que ens permetin quadrar les diferents demandes que semblen sovint estar en conflicte. I a més quan sabem que la indústria alimentària és la més important a Catalunya, a Espanya i a Europa en termes de valor econòmic i d’ocupació.

No podem deixar de plantejar-nos com volem que sigui la nostra producció d’aliments i no hi ha fórmules màgiques. Ni tot pot ser ecològic, ni tot pot ser kilòmetre 0, ni podem deixar de menjar carn d’un dia per l’altre. Sabem que cal reduir els adobs i pesticides, el transport d’aliments i el consum de carn, sobre tot de remugants. Hi ha noves tecnologies que han de permetre de posar en marxa el que s’anomena agricultura de precisió, potser cal posar en marxa sistemes que ajudin als pagesos en les feines més rutinàries i escollir bé conreus, races d’animals i varietats vegetals. Però sí cal posar-nos d’acord tots plegats, els pagesos que saben el que vol dir produir els aliments, els qui els distribueixen i transformen i ens els porten al nostre abast i els que fan les regles del joc. I potser els que consumim els aliments haurem d’acceptar que el preu del menjar no és tan baix com era fins ara i això pot no ser fàcil per alguns dels nostres.