Escalada, acció-reacció

Com ja hem dit des d’aquí en altres ocasions, algunes són les conseqüències no desitjades i no esperades pel Kremlin de que va començar la seva agressió a Ucraïna. La primera, un increment de la cohesió de la nació ucraïnesa construïda davant l’agressor; la segona, la unitat d’acció per part de la UE i el bloc occidental en el seu conjunt; la tercera, reforçar l’OTAN dotant-la d’un objectiu estratègic que fins al 24 de febrer no tenia clar. 

L’enviament d’armes i la imposició de sancions han sigut dues de les accions essencials amb què Occident s’ha involucrat en la guerra. L’objectiu polític, en principi, era el d’afavorir el dret a la legítima defensa dels ucraïnesos i ofegar econòmicament el règim de Putin. No obstant, a mesura que passen els dies, el que s’està revelant, cada vegada de manera més explícita, és que l’objectiu fonamental és aconseguir debilitar Rússia fins a extrems mai vistos abans. I tot incentivant econòmicament, militarment i dialècticament la prolongació d’una guerra en la qual només Ucraïna posa els morts.

L’últim moviment és l’acceleració de l’adhesió de Finlàndia i Suècia a les estructures atlàntiques i, per tant, el reforç de l’aliança amb uns socis que posseeixen exèrcits molt potents i l’ampliació de la frontera directa de l’OTAN amb Rússia. Ja fa anys que els governs finlandès i suec contemplaven la possibilitat d’entrar a l’OTAN, si bé fins ara mai han comptat amb tant suport per part de l’opinió pública, disparada ara per la guerra de Putin. La determinació amb què els executius de (sobretot) Hèlsinki i (en menor mesura) Estocolm estan gestionant una incorporació ràpida a l’OTAN també ha sorprès el Kremlin.

En vista d’aquests fets, no hauria de sorprendre que, a través d’accions perifèriques al camp batalla, la Federació russa comenci a jugar les cartes que té a la seva disposició, que, com pràcticament tots els analistes han assenyalat, són essencialment el múscul militar i els hidrocarburs. ¿Recorden allò que la Federació russa era una gran gasolinera? Doncs bé, sembla que l’anunci de Finlàndia del seu desig d’incorporar-se de manera immediata a l’OTAN, juntament amb l’aprovació d’una ajuda financera a Ucraïna per part dels EUA mai vista des de la Segona Guerra Mundial, juntament amb l’amenaça de l’aprovació d’un nou paquet de sancions contra el petroli rus per part de la UE, han fet que Moscou comenci a ensenyar les seves cartes a través de la imposició de mesures d’economia coercitiva com és el tall dels subministraments de gas a Europa. Rússia ha començat a utilitzar el llibre d’instruccions marcat pels estrategs occidentals de la zona grisa. 

Notícies relacionades

Finlàndia, en tres claus

Una perillosa escalada en espera de Trump

El progressiu tall del subministrament a Europa pot portar conseqüències dramàtiques per a molts països. Ja en el Consell Europeu d’Energia de fa uns dies, la ministra finlandesa d’Economia alertava sobre la possibilitat d’un tall de subministrament rus a Finlàndia. Alertava que això tindria uns efectes molt perjudicials per a la indústria finlandesa, ja que, malgrat que el país només té un 5% de dependència de gas rus, aquest percentatge impacta de ple en la indústria i el sector alimentari i, de retruc, en l’ocupació i en el preu de l’electricitat i del gas procedent d’altres subministradors.

No sembla una casualitat que el mateix dia en què les autoritats finlandeses avisen de la seva imminent sol·licitud a incorporar-se l’OTAN, Rússia decideixi tallar el gasoducte Yamal-Europa. Occident actua de manera passivoagressiva, Putin reacciona de manera virulenta. Amb aquests elements no només estem davant la perspectiva d’una llarga i sagnant guerra a Ucraïna, sinó que la perspectiva d’una escalada del conflicte és cada vegada més plausible.