Limitar el preu del gas, una solució a mitges

El Govern va aprovar divendres el mecanisme acordat amb Brussel·les que hauria de rebaixar la factura de la llum a partir de juny: topar el preu del gas que s’utilitza per produir electricitat. És fruit de l’anomenada «excepció ibèrica», amb la qual Espanya i Portugal van convèncer la Comissió que la seva escassa dependència del gas rus els permetia intervenir sobre el mercat al marge dels seus socis europeus. Amb aquest mecanisme, que limita en els primers sis mesos un preu de 40 euros el megawatt hora (MWh), i que pujarà progressivament fins a 70 euros MWh d’aquí un any, l’Executiu afirma que els consumidors (primer els que tenen la tarifa regulada, i després la resta) notaran als seus rebuts els resultats. Una solució que pretén ser ràpida, però que també és temporal i a mitges, perquè la crisi energètica a Europa (no només a Espanya, tot i que pretengui ser una «illa») és molt més complexa.

Fixar el preu del gas és l’última resposta de l’Executiu espanyol per aturar la pujada de la factura elèctrica. Abans, ja havia retallat la part regulada del rebut de la llum, rebaixant impostos, cosa que ha tingut un efecte relatiu, perquè ha quedat absorbit per l’imparable encariment del gas, que en el sistema marginalista actual és el que marca el preu pel qual es paga tota l’electricitat (tot i que només l’utilitzin les centrals de cicle combinat i les altres fonts utilitzades siguin més barates). Al limitar el preu del gas s’evita el sobrecost a les altres centrals (hidroelèctriques, nuclears i renovables). S’estima que això podria rebaixar un 30% el que paguen els consumidors. Suposant que no hi hagi un tomb geopolític: per exemple, que la guerra s’agreugi i que Rússia decideixi tallar tot el gas que subministra a la UE. Ara sembla molt improbable, però de moment ja ho ha fet amb el gasoducte que travessa Polònia. I s’ha de veure la reacció del Kremlin a l’acostament de Finlàndia a l’OTAN.

És lògic que el consumidor rebi de bon grat qualsevol rebaixa a la factura. El risc és que el resultat pràctic no sigui l’esperat. Ho hem vist amb els preus dels carburants, que continuen pujant malgrat la subvenció de 20 cèntims per litre. La vicepresidenta Nadia Calviño ha encarregat a Competència que estudiï si els operadors no estan traslladant aquesta bonificació als clients. Hi ha altres detalls en la mesura aprovada aquest divendres. Per exemple, què passarà amb el gas que s’exporti a altres països, com França, ja que també estarà subvencionat per Espanya. També la manera amb què es compensarà les centrals de gas, ja que seran els mateixos clients de la tarifa regulada els que assumiran a les seves factures la diferència (tot i que la ministra Teresa Ribera assegura que en la suma final acabaran pagant menys). I finalment, com quedarà l’esmentada tarifa regulada PVPC (preu voluntari per al petit consumidor), perquè Brussel·les exigeix una reforma d’aquesta tarifa a partir del 2023. S’espera que sigui més estable, però falta la lletra petita.

Els analistes preveuen que els problemes més grans vindran després de l’estiu, quan creixi la demanda energètica, si aleshores Europa no ha trobat alternatives al gas siberià. Els Estats Units, Qatar i Algèria poden ampliar el seu subministrament, però les infraestructures no estan preparades i, a més, alguns d’aquests països podrien pressionar en benefici dels seus interessos. Que Espanya limiti durant un any el preu del gas resol un problema puntual, però no és més que això, un pedaç. La resposta definitiva ha de venir per una estratègia conjunta de la Unió Europea.