Obert (també) en diumenge

Barcelona ha decidit que sí. Des d’ara i fins a mitjans de setembre, els establiments dels barris més cèntrics (pràcticament tota la ciutat) podran obrir, si volen, els diumenges i dies festius. L’acord no ha sigut fàcil i em consta que entre els signants no tothom n’està 100% convençut. Hi ha dubtes i hi ha preocupació per la competència entre els grans, que ho podran fer, i els petits, que els serà molt difícil obrir un dia més. Però hi ha coses a les quals és difícil seguir dient que no.

Pròsper Puig, vicepresident de Barcelona Comerç, l’entitat que representa els eixos comercials i que dona suport a l’ampliació dels horaris, ho té clar. Creu que l’acord està bé perquè pot ajudar a la recuperació econòmica. «La necessitem», diu Puig, però assumeix que és una obertura pensada més pels turistes que pels clients barcelonins.

A la majoria de ciutats del món, les botigues més cèntriques estan obertes els festius, i, de fet, aquí ja hi ha establiments petits que ho fan. Per això s’ha forçat l’acord, tot i que amb garanties. Barcelona és l’única ciutat espanyola que amplia horaris amb l’aval i el suport de sindicats. S’estipula que es contractarà personal per evitar que els treballadors hagin de sacrificar els seus diumenges. Tot i que, a la pràctica –així ho han explicat alguns afectats de grans cadenes–, no tothom ho respectarà i l’obertura recaurà sobre les espatlles d’alguns treballadors. Aquí els sindicats i l’administració tindran feina. Si aquesta mesura no serveix perquè es contracti més gent i es creï més llocs de treball, no haurà complert part del seu objectiu. No serà tan bona idea com pot semblar.

Notícies relacionades

Barcelona es llança a buscar la capitalitat europea del comerç de proximitat

Barcelona vol despuntar com a destí de compres amb les noves obertures en diumenge

La conciliació familiar dels comerciants no és gens fàcil. Sobretot si el negoci és propi. Tenir botiga requereix un esforç i un sacrifici important. I els petits juguen amb molt desavantatge respecte als grans. Aquests dies segueixo de prop l’obertura d’un petit negoci. Al meu barri acaben d’obrir una botiga, és minúscula i el local no és el més ben situat del carrer, feia temps que estava buit, entenc que el lloguer deu ser més que assumible. Em sap greu veure que no tenen pràcticament clients. Són una parella jove, es passen el dia allà, sols, revisant els productes, mirant el mòbil o l’ordinador amb cara de preocupació. No sé si podran aguantar massa. Es van fer ells les estanteries, van pintar la persiana i van posar el rètol. Han fet un petit aparador i han posat un cartell d’«obert» a la porta. Obren totes les hores del món. Intenten aprofitar al màxim l’horari comercial, ho necessiten.

Penso que, com a ells, a altres negocis, després d’un temps molt complicat, potser els pot anar bé tenir la llibertat per treballar més dies. Els restaurants, els bars, els locals d’oci, els mateixos mitjans de comunicació ho fan, obren els diumenges i festius. És un debat superat, es dona per fet. Ara els toca als comerços, els que vulguin, els que puguin i els que els surti a compte. Perquè en això, l’última paraula la tindran els clients. Si aquests no van a comprar, pocs negocis seguirant fent l’esforç d’aixecar la persiana un festiu. Diuen que el client sempre té raó. Doncs veurem què hi diuen.