Garantir el dret a la vivenda: a la vida

L’accés a la vivenda s’ha convertit, en els darrers anys, en una tasca de recerca i comparació de preus, llocs i condicions que genera una càrrega emocional i de desgast negatiu molt gran per a moltes persones que busquen un pis per viure. Si, a més, hi sumem la dificultat econòmica, ens trobem situacions de vulneracions i d’inseguretat residencial que tenen un efecte claríssim i estudiat en la salut de les persones: en la seva vida.

Són moltes les famílies que des de l’esclat de la bombolla immobiliària del 2008 han viscut un calvari amb la vivenda, sovint sense aconseguir solucions o respostes satisfactòries des de les institucions. La conseqüència més visible han sigut els desnonaments, la pèrdua de la vivenda habitual de milers de famílies en els últims 12 anys: en tot el període que habitualment es descriu com a emergència habitacional, 1.710.963 persones han perdut la seva llar a tot l’Estat i 323.705 ho han fet en l’àmbit català.

Hi ha famílies que al seu dia es van endeutar per accedir a una habitatge. Amb la crisi, van perdre la seva casa acompanyada amb un deute de per vida. Moltes no han pogut aixecar el cap perquè aquesta llosa els condemna per sempre. Tot i que moltes persones pensen que això ja forma part del passat, no s’ha legislat mai per regular d'una vegada per totes la dació en pagament o mecanismes per evitar el sobreendeutament. Mentrestant, la majoria d’aquestes famílies han resistit com a ocupes a la seva pròpia casa hipotecada ja en mans de bancs i fons voltors. A aquestes famílies se’ls han sumat les que no poden afrontar la pujada del lloguer i les que a causa de l’economia familiar han hagut d’ocupar vivendes buides dels bancs per viure. Moltes s’han vist forçades a marxar de casa més d’una vegada. Les seves filles han viscut una infància de caixes i desnonaments i potser han arribat a l’adolescència en una habitació d’hostal compartida amb els germans i els pares, a l’espera d’un pis social que sembla que mai arriba.

I és que l'habitatge s’ha convertit en un problema estructural i un factor d’exclusió social com ens recorda l’informe número 14 de l’INSOCAT. Estem immersos en una crisi habitacional o residencial amb manifestacions i conseqüències àmplies i diverses que comporten vulneracions del dret a la vivenda, la salut i els drets energètics, i que presenta el risc de convertir-se en permanent si no s’actua adequadament per revertir-la. Per fer-ho possible, tenim a l’abast lleis catalanes que no s’estan esprement prou i, ara, una oportunitat en l’àmbit estatal amb la llei de l'Habitatge.

A Catalunya, els moviments socials i la ciutadania organitzada han fet possibles canvis legals per pal·liar aquestes situacions mitjançant lloguers socials. Les lleis de contenció de rendes o la d’emergència habitacional i pobresa energètica del 2015, ampliada recentment, que és una eina per evitar desnonaments a famílies vulnerables en situació d’impagament d’hipoteca o de lloguer. En cas que hagi finalitzat el contracte de lloguer, tant si és de mercat com si és social, i que la persona es trobi en inseguretat residencial, l’entitat financera i/o gran tenidor té la responsabilitat d’oferir-li un lloguer social, i garantir així l’accés a un habitatge digne.

Notícies relacionades

El desnonament més incòmode de Barcelona

Pisos socials a la Barcelona burgesa: les noves vides de Balmes, 16

L’obligació d’oferir lloguers socials en casos específics de pèrdua de vivenda, com les ocupacions, que recentment s’ha aprovat al Parlament, és una llei que serveix per abordar problemes reals de les persones i que els dona solucions. El repte ara, sabent que el pols amb els ‘lobbies’ econòmics és constant, és aconseguir el compromís de la Generalitat i les administracions competents per exigir el seu compliment íntegre i sancionar qui se salti la norma. Catalunya ha de deixar enrere el rànquing de la vergonya dels desnonaments: 9.398 el 2021, en ple covid-19.

Des de tots els sectors cal empènyer perquè sigui així, perquè és imprescindible que garantim el dret a l'habitatge: garantir la vida.