Article de Jenn Díaz Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
Regles incapacitants: Les disponibles
Volem que els cossos que sagnin, que tenen dolor i que no se sentin capaços de fer vida normal, puguin prendre una decisió conscient sobre el seu cos. Que tinguin aquesta possibilitat
Si ja ho sabem, que els drets de les dones, un cop els conquerim, són utilitzats i absorbits pel sistema i utilitzats en contra nostra. Ho sabem de sobres, de veritat, no cal que ens alertin sobre les possibles conseqüències de legislar sobre la invisibilització dels nostres cossos. No sempre: dels nostres cossos quan menstruen. Uns volen negar-nos el dret a aturar-nos, a escoltar-nos, a respectar-nos. Menystenen el nostre dolor, invisibilitzen els nostres processos corporals. Desconfien de la nostra paraula. D’altres ens volen capar la possibilitat de fer aflorar un debat. El permís menstrual ha obert una altra escletxa en l’opinió pública. No volen que existeixi. O no volen que la regla ens faci mal. No, els és igual que ens faci o no mal, volen que el dolor sigui privat. Que no alteri el funcionament perfecte, rodó, de la producció. D’altres no volen ser considerades víctimes. Ningú ho vol. És pitjor: no volen que les víctimes tinguin drets.
Però de veritat que ja hem tingut en compte la possible resposta. Sí, és clar, és ben probable que si legislem i garantim una baixa per dolor menstrual hi hagi qui aprofiti per discriminar dones, homes trans i persones no binàries que vulguin acollir-se a un dret que els pertany. Ja ho sabem. De sobres. També sabem que quan legisles sobre drets, hi ha qui en fa un mal ús. Sí, també ho sabem, també ho hem tingut en compte.
Entretots
I malgrat tot, senyores i senyors, volem que els cossos que sagnen, que pateixen dolor i que no se senten capaços de fer vida normal, puguin prendre una decisió conscient sobre el seu cos. Que tinguin aquesta possibilitat. No és obligatori, senyores i senyors: vostès, si tenen dolor i s’estimen més no deixar de produir, ser útils per a un sistema que ens vol sempre disposats a regalar el nostre temps i la nostra energia, hi tindran tot el dret. Endavant. Podran continuar alimentant la roda salvatge que no vol permetre que t’aturis. Però ens han de deixar que posem llum a qüestions invisibles, a tabús, a cossos idealitzats, sempre nets, plens de romanticisme, eròtics i joves. Però ja ho entenc, ens volen disponibles per a tots vostès, el sistema i els seus desitjos. I calladetes.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
