Article de Mónica Vázquez Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
‘Made for love’: el futur que ens espera
La sèrie d’HBO no és una tràgica crida d’atenció social, com alguns imaginaran, sinó una invitació a la reflexió esquitxada de comèdia i embastada amb un gust espectacular
La simbiòtica relació entre realitat i ficció és una font constant d’inspiració per a la imaginació. Coses que els nostres avis potser van donar per impossibles i ridícules al trobar-les per primera vegada en un llibre de ciència-ficció ara formen part del nostre dia a dia, instigant una pesada conversa social autocomplaent sobre «què va ser abans, l’ou o la gallina». En l’equació del mèrit sempre tendim a veure’ns com a part del motor de canvi i no els pesants vagons que arrossega el progrés, portant-nos cap al futur malgrat nosaltres mateixos. Però el cert és que la tecnologia no té agenda, ni té un interès especial per fer-nos millors persones o crear un futur meravellós en què tots siguem feliços, bons, dignes del respecte propi i aliè. No és necessari que la tecnologia subscrigui els nostres ideals, la nostra moralitat o els límits que hem decidit dibuixar com fronteres infranquejables per a l’inacceptable. La tecnologia flueix lliure, útil i perillosa, necessària i aterridora.
A tall d’exemple, a HBO Max podem trobar ‘Made for love’, una sèrie de ciència-ficció dirigida per Dean Bakopoulos basada en la novel·la amb el mateix nom escrita per Alissa Nutting, escriptora nord-americana i professora d’escriptura creativa a la universitat d’arts Grinell College. Bakopoulos i Nutting no només treballen junts en aquesta trepidant sèrie de televisió que ja va per la segona temporada, sinó que també estan personalment associats en un projecte més espinós anomenat matrimoni. Estan casats, vaja. Curiosa dada, ja que en el llibre de Nutting el matrimoni i la idea de l’amor veritable és l’autèntic protagonista.
Notícies relacionades‘Made for love’ narra el naixement d’un innovador avenç tecnològic en forma de xip inserit al cervell. La idea darrere del xip és que una parella deixi de ser l’equivalent de dos individus que decideixen i volen estar junts, i es converteixin en una sola unitat, una sola consciència, compartint pensaments, sensacions... compartint la seva realitat i, amb el pas del temps, inevitablement també el seu concepte d’identitat. Deixaran de ser dos per ser tan sols un. Byron Gogol, interpretat per Billy Magnussen, és l’increïblement ric geni narcisista que decideix crear ‘Made for love’ i Cristin Milioti interpreta Hazel Green, la seva dona.
Entretots
Quan Hazel descobreix que l’esbós conceptual del seu marit s’ha convertit en una realitat palpable, ja és massa tard per a ella, però és el moment perfecte perquè tots els altres ens asseguem un segon a pensar en qui som i qui ens estem convertint. ‘Made for love’ no és una tràgica crida d’atenció social, com alguns imaginaran, sinó una invitació a la reflexió esquitxada de comèdia i embastada amb un gust espectacular. Els capítols se succeeixen frenètics, i veure-la a poc a poc em sembla impossible. Si et va agradar ‘Black mirror’ però necessites una mica de lleugeresa i riure en la teva vida, ‘Made for love’ està feta per a tu. Un futur fascinant i terrorífic ens espera, però abans d’haver de lidiar amb ell, enfonsem-nos una miqueta en la comèdia.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
