Gràcies a Eurovisió

M’agrada aquesta exaltació cap a Chanel perquè ha visibilitzat la feina d’uns professionals que canten, ballen i mostren una eficàcia indiscutible Al nostre país hi ha moltíssimes Chanel que es formen en escoles de dansa i cant, i que dediquen moltíssimes hores per a, si hi ha sort, aconseguir un lloc al cos de ball d’algun musical o espectacle de ‘music hall’. Gent jove entregada a una professió dura i exigent que, la majoria de les vegades, no passen de ser el gruix d’un musical en què es llueixen els protagonistes i en què els ballarins ocupen un espai atractiu però discret. Chanel i els seus companys han contribuït a enaltir una professió preciosa exercida per molts joves, que més aviat que tard es veuran obligats a retirar-s’hi perquè el cos no els donarà per a més. És gent formada que estudia i que en cada funció donen al màxim perquè tot surti bé. Per a mi, això és el més bonic del fenomen Chanel: haver donat visibilitat a professionals que engrandeixen qualsevol espectacle musical digne d'anomenar-se així.