En els temps de Balbín

El programa tenia la característica de la confrontació d’idees. Analistes enfrontats que no deixaven de fumar, com si el fum i la respiració els donés un grau de cerimònia pactada, i que envoltava les seves paraules en relats profunds plens de contingut.

‘La clave’ es va emetre a TVE, i en una segona fase a Antena 3. Del 1976-1985 i del 1990-1993. Amb els nostres ulls contemporanis va tenir dos problemes que no desmereixen la seva qualitat televisiva i discursiva. El fum, que també afavoria una escenografia peculiar, i la insultant falta de dones, la culpa de les quals no pot atribuir-se a Balbín, sinó al moment.

Si ‘La clave’ estigués ara en emissió amb les característiques i la personalitat dels convidats de llavors, aquesta setmana el programa estaria dedicat a ‘República i monarquía’, amb l’exhibició de l’habitual pel·lícula que introduïa el tema. Segur que seria un debat on s’encaixarien qüestions històriques, de metodologies i models d’Estat, de pros i contres, d’acostament a les repúbliques bananeres i a les monarquies parlamentàries, o a repúbliques democràtiques i monarquies dictatorials.

Però els temps de ‘La clave’ van passar i ara només queden espectacles al Sanxenxo per delimitar la crítica als errors del monarca. La sobreexposició de vergonya aliena d’una situació que fa temps que està enquistada a l’Estat i que s’utilitza per desprestigiar-lo.

Notícies relacionades

El Govern pressiona perquè les següents visites de Joan Carles I siguin discretes

Twitter era una cerveseria de Múnic

Molt espectacle televisiu, ideal per a les tardes del cap de setmana, que acaba convertint-se en un perillós entreteniment de sofà que no ajuda a enfortir una convivència social davant la fonamental pregunta de com ens organitzem.

Els temps van canviar. És clar. No s’ha d’estar cec. Però això no limita que es posi en dubte la forma superficial i poc acadèmica amb la qual es debat, o s’entreté i no es construeix a les teles en general.