Dol al Pakistan

Les dues joves víctimes, residents a Terrassa i portades en un viatge trampa al seu país d’origen, van intentar trencar els seus matrimonis forçosos. No volien que els seus marits –els seus dos cosins– les acompanyessin de tornada a Espanya. Somiaven amb ser lliures, casar-se amb dos homes que estimaven, no convertir el seu cos en un simple salconduit. Van ser elles les que no van tornar. Ho anomenen ‘crim d’honor’, i només és la màxima expressió del masclisme. Sobrevolen aquestes paraules tan antigues, tan actuals. Traïció, possessió, casaments i sang. L’eco de Federico García Lorca ressona al Panjab. Només que ara s’hi afegeixen papers, migració i treball. L’assassinat de l’Anisa i l’Arooj es va produir al Pakistan, però també es va gestar a Terrassa. Un negre recordatori del que falta, molt, per fer en política d’integració.