Àgora de Luz Martínez Seijo Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
Sí a l’Estat de les autonomies
La unitat d’Espanya no perilla per l’Estat autonòmic, al contrari, gaudeix de salut gràcies a ell, perquè l’Espanya de les autonomies respecta la identitat de cada territori, no els enfronta
El populisme té moltes cares al nostre país i cada vegada és més versàtil, fins i tot transformista, perquè per treure profit política i sumar vots, tot s’hi val. Missatges fàcils que transmeten veritats molt esbiaixades, exageracions, mentides, acusacions, agressivitat, qüestionament de l’Estat de dret i de la igualtat entre espanyols són el caldo de cultiu per captar adeptes entre inconformistes i, en molts casos, persones que es troben còmodes en l’‘antisistema’.
Al gran calaix del populisme són molts els tòpics que tenen cabuda: atac a la igualtat, i de passada als drets de les dones, violència de gènere, immigració, negacionisme del canvi climàtic i conseqüentment el rebuig d’una transició energètica, anhel per una Espanya preconstitucional i rebuig de la reparació de les víctimes del franquisme i de la memòria democràtica, exaltació i sobredimensió de determinats costums «identitaris», espanyolisme davant diversitat cultural, defensa del castellà davant els drets lingüístics i extensió de llengües cooficials, drets com a restricció de llibertats, etcètera.
I al calaix del populisme també entra la nostra Espanya de les autonomies, l’expressió del desenvolupament del Títol 8 de la Constitució Espanyola. ¡Que simple i que bast és apel·lar a la desigualtat resultant del nostre Estat autonòmic! Com si les desigualtats poguessin desaparèixer pel simple fet d’eliminar competències autonòmiques. ¡Quin insult a la intel·ligència humana i que demagog és criticar l’Estat autonòmic alhora que es forma part de pactes de governs autonòmics! ¡Quin oportunisme el d’aquells que clamen més igualtat i uniformitat territorial i voten en contra de mesures de redistribució social! ¡Quin cinisme el d’aquells que demanen baixades d’impostos de manera general i demanen més ajudes socials i de l’Estat! ¡Quina hipocresia s’entreveu quan es qüestiona la llibertat, però només la volen i la defensen per disfrutar-la uns quants!
No, no volen eliminar l’Estat de les autonomies perquè hi hagi més igualtat territorial sinó perquè el seu concepte unitari d’Espanya s’imposi al de la diversitat. La unitat d’Espanya no perilla per l’Estat autonòmic, al contrari, gaudeix de salut gràcies a ell, perquè l’Espanya de les autonomies respecta la identitat de cada territori, no els enfronta.
L’Espanya de les autonomies uneix els ciutadans en una Espanya plural, amb identitats compartides però acceptant les diferències i l’enorme diversitat cultural existent. Atacar l’Espanya de les autonomies és un atac contra la cohesió i desenvolupament social, cultural, econòmic i educatiu que s’ha produït a Espanya des que Espanya és democràtica. Més de 40 anys de democràcia ens han deixat un llegat que no hem d’oblidar, perquè abans simplement no existia.
Crida l’atenció que el PP i la ultradreta de Vox, els que mai van estar amb la Constitució Espanyola, la defensin ara amb dents i ungles, això sí, una defensa de nyigui-nyogui. Uns la defensen només en allò que els interessa, però no en allò que la CE els exigeix, com la renovació del Consell General del Poder Judicial o del Tribunal Constitucional. Els altres la volen mutilar, i acabar amb l’Estat autonòmic.
Entretots
Més honestedat és el que s’ha d’exigir quan es juga amb la nostra cohesió territorial i quan es qüestiona el que uneix l’Espanya de les autonomies. Es menteix quan es diu que hi ha 17 sistemes educatius, 17 sistemes de salut, 17 sistemes de benestar, etcètera. Hi ha lleis bàsiques que estableixen el comú per a totes i garanteixen la igualtat i cohesió territorial. Però en una societat democràtica hi ha la política. Les persones elegim lliurement qui i com volem que es governi el nostre territori. Per descomptat que existeixen diferències i es generen desigualtats, perquè no tots pensem ni actuem igual. Però això no és efecte de les autonomies, sinó de la democràcia.
La ultradreta no demana igualtat, exigeix uniformitat, que és molt diferent. Una uniformitat segons la seva manera d’entendre la vida i la societat, que no és la majoritària. Volen tornar a un sistema classista, de predomini dels acabalats a costa dels que els sostenen, les classes mitjanes i treballadores. Reclamen amb els seus discursos una igualtat irreal, però ells no creuen en la igualtat, sinó en els privilegis d’uns quants alimentats per persones que no defensen, per qui no treballen, per qui no lluitaran mai, només les utilitzen.
L’Espanya autonòmica ha ajudat a eliminar les diferències existents en l’accés al sistema de salut, que disminueixin les diferències autonòmiques en rendiment educatiu, en els nivells educatius assolits per la població adulta, que els sistemes socials evitin una desigualtat més gran entre rics i pobres, que hi hagi una gestió més equilibrada dels recursos procedents d’Europa com és el cas de la PAC, a desenvolupar i conèixer millor les nostres identitats culturals i lingüístiques, a resoldre els problemes específics de les persones, des de la proximitat i amb un coneixement més gran.
Atacar el Títol 8 de la Constitució Espanyola, l’Estat autonòmic, no és de patriotes, és un atac a Espanya, perquè Espanya no és una sola identitat, és un Estat en el qual tots i totes hem de cabre, amb les nostres peculiaritats i singularitats, amb respecte a totes: les ideològiques, les culturals, les lingüístiques, les territorials... No entendre-ho és no entendre Espanya, ni la història d’Espanya que ha construït la societat espanyola en els últims 44 anys.
