Fires literàries: el capital que no es veu

Al sector dels llibres, igual que a qualsevol altre, suposo, és molt fàcil, per inèrcia, acabar pensant que el món és el que passa al teu voltant en un radi molt reduït. És aquest un d’aquells pensaments invasius que impedeixen veure més enllà, que porten a fer discursos universals d’allò que simplement és un safareig d’escala i que duen a elevar a la categoria d’apocalíptic o de triomf mundial qualsevol mínim moviment que vagi una mica més enllà de la cosa concreta de publicar un llibre -o una col•lecció de llibres-; qualsevol mínim moviment empresarial, per exemple, vull dir.

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

Dissabte i diumenge passats, la Literal anava plena d’editorials independents que no paren de moure’s: publiquen llibres, compren drets, generen debat i conversa, es fusionen i neixen de noves fins i tot. Si amb una passejada d’un parell d’horetes per allà, una llibretera en pot sortir amb un parell d’actes tancats, una explicació més clara sobre la darrera fusió editorial, la confirmació d’una notícia, que aviat es sabrà, del naixement d’un nou segell de narrativa i un possible projecte nou per a un segell d’assaig que també està a punt de sortir, imagineu la quantitat de coses que poden haver començat a moure i que poden haver acabat de concretar sobre el terreny els editors que s’hi han passat tot el cap de setmana.

Calen fires com aquesta per fer que aquest món nostre es mogui més enllà dels límits dins dels quals treballem la resta de l’any.