Article d’Albert Espinosa Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.

Una vida articulada

Tot i que ara ja no escrigui al diari, estic segur que cada dia, als seus 95 anys, Josep Maria Espinàs ha de fer columnes buscant-li punta a aquesta vida

1
Es llegeix en minuts
Una vida articulada

Ferran Nadeu

Article 756. Sempre que escric un article penso en Josep Maria Espinàs, que per a mi continua sent el mestre a l’hora d’escriure columnes. Durant anys els nostres articles estaven separats per 23 pàgines i sempre l’he sentit com un veí de diari. Quan les nostres temàtiques coincidien me n’alegrava moltíssim.

Entretots

Publica una carta del lector

Escriu un post per publicar a l'edició impresa i a la web

Sempre recordo que ell sempre explica que qualsevol cosa que et passa o qualsevol persona que coneixes pot contenir un article. La seva manera de veure la vida articulada sempre m’ha semblat una manera bonica de divisar el món. Recordo una vegada que vaig comentar un llibre seu a la meva columna i va passar que... Us ho explicaré després del millor de la setmana.

Tercer lloc. ‘Top Gun’, escrita per Jim Cash i Jack Epps Jr. (UHD 4K) Esta setmana arriba la segona part, però revisionar la primera en 4K et torna a uns temps que ja no existeixen. Els extres del Blu-Ray són fabulosos i Tom Cruise revela curiositats que mai imaginaries sobre com es va crear aquest clàssic.

Segon lloc. ‘Rondine al Nido’. No tinc cap dubte que aquesta és la meva cançó favorita de Pavarotti, té una cosa màgica, que si estimes la seva melodia acabes sentint que et xiuxiueja a l’oïda que tot és possible de superar gràcies a la tonalitat d’una veu.

Primera posició. ‘Val’, dirgida per Ting Poo i Leo Scott. Un documental dolorós i ple de veritat on Kilmer se sincera. La idea que el seu fill Jack sigui la veu en ‘off’ de tot el documental és una meravella que tanca el cercle.

Notícies relacionades

Doncs el que us comentava, que una vegada vaig comentar un llibre increïble d’Espinàs a la meva columna i al cap de pocs dies vaig rebre una carta postal a casa meva, escrita a mà, i on m’ho agraïa. Va ser un gest bonic atapeït d’una generositat brutal i un carinyo que em va emocionar i encara guardo aquesta missiva.

Tot i que ara ja no escrigui al diari, estic segur que cada dia, als seus 95 anys, ha de fer columnes buscant-li punta a aquesta vida. Tant de bo aviat puguem tornar a gaudir amb la teva manera bonica de veure el món. Et trobem a faltar, mestre. ¡Bon diumenge!